Naukograd: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:30, 11 des 2022

Un naukograd - наукоград (rus) - o ciutat científica és un terme formal per referir-se a les ciutats que tenen una alta concentració d'investigacions i desenvolupaments científics a Rússia (o antiga Unió Soviètica).^[1] Moltes d'aquestes ciutats foren construïdes en l'època soviètica amb aquest propòsit exprés. Algunes d'elles eren secretes i formaven part d'un gran sistema de ciutats tancades durant aquell període comunista.^[2] Actualment a la Federació de Rússia el terme és utilitzat, generalment, per referir-se a unes setanta ciutats que tenen concentracions de producció i investigació científica; i en particular, a un petit nombre de ciutats que han estat reconegudes per llur potencial científic, i que compten amb privilegis especials.

Pel que fa a la definició general, prop de trenta naukograds estan localitzats a la província de Moscou i la resta es reparteix al llarg del Volga, dels Urals i de les regions siberianes. Pocs d'aquests naukograds tenen l'estatus de ciutat tancada (només hi ha deu naukograds tancats on es duu a terme, encara, tasques nuclears). Alguns tenen enllaços militars, com Friàzino, que desenvolupa sistemes de ràdio i dispositius electrònics, però la majoria estan orientats a obres civils amb ajuts d'inversions estrangeres.^[3] Entre els més famosos hi ha Púixkino, administrat per l'Acadèmia Russa de les Ciències,^[4] un centre ciències biològiques; i Txernogolovka, un centre per a la investigació de química i física.^[5] Zelenograd també és conegut, en particular en l'ensenyament i producció en l'àrea electrònica.

La primera ciutat a convertir-se oficialment en un naukograd, en era post-soviètica, fou Óbninsk, una ciutat amb material nuclear i instal·lacions d'investigació mèdica i meteorològica. S'afegiren a la llista ràpidament unes altres tres ciutats: Dubnà, un centre internacional d'investigació nuclear; Koroliov, on hi ha moltes instal·lacions d'investigació espacial; i Koltsovo, prop d'Akademgorodok, originàriament el lloc de naixement del Vector de Guerra biològica, però ara és un centre per a la investigació mèdica i farmacèutica. Posteriorment, el desembre del 2003, Réutov i Friàzino reberen també l'estatus de naukograd.

Referències

↑ Glazunov, Mikhail. Corporate Strategy in Post-Communist Russia (en anglès). Routledge, 2016-05-12, p. 162. ISBN 978-1-317-35261-7.
↑ Studies, International Committee for Soviet and East European; DC), World Congress for Soviet and East European Studies (3, 1985, Washington; Studies, American Association for the Advancement of Slavic. The Soviet Union: Party and Society (en anglès). Cambridge University Press, 1988-08-26, p. 224. ISBN 978-0-521-34460-9.
↑ Raikov, Alexander N. «Strategic Planning of Science City Socioeconomic Development» (en anglès). Digital Transformation and Global Society. Springer International Publishing [Cham], 2017, pàg. 295–306. DOI: 10.1007/978-3-319-69784-0_25.
↑ Kharybin, T. N.; Beskaravainaya, E. V.; Mokhnacheva, Yu. V.; Slashcheva, N. A. «The trends in the development of scientific schools at the Pushchino Scientific Center of the Russian Academy of Sciences» (en anglès). Scientific and Technical Information Processing, 40, 1, 01-01-2013, pàg. 23–29. DOI: 10.3103/S0147688213010061. ISSN: 1934-8118.
↑ Yagubskii, Eduard B. «Contribution of the chernogolovka group to chemistry and physics of organic superconductors» (en anglès). Molecular Crystals and Liquid Crystals, 380, 1, 2002-01, pàg. 15–21. DOI: 10.1080/713738687. ISSN: 1542-1406.

[1] Glazunov, Mikhail. Corporate Strategy in Post-Communist Russia (en anglès). Routledge, 2016-05-12, p. 162. ISBN 978-1-317-35261-7.

[2] Studies, International Committee for Soviet and East European; DC), World Congress for Soviet and East European Studies (3, 1985, Washington; Studies, American Association for the Advancement of Slavic. The Soviet Union: Party and Society (en anglès). Cambridge University Press, 1988-08-26, p. 224. ISBN 978-0-521-34460-9.

[3] Raikov, Alexander N. «Strategic Planning of Science City Socioeconomic Development» (en anglès). Digital Transformation and Global Society. Springer International Publishing [Cham], 2017, pàg. 295–306. DOI: 10.1007/978-3-319-69784-0_25.

[4] Kharybin, T. N.; Beskaravainaya, E. V.; Mokhnacheva, Yu. V.; Slashcheva, N. A. «The trends in the development of scientific schools at the Pushchino Scientific Center of the Russian Academy of Sciences» (en anglès). Scientific and Technical Information Processing, 40, 1, 01-01-2013, pàg. 23–29. DOI: 10.3103/S0147688213010061. ISSN: 1934-8118.

[5] Yagubskii, Eduard B. «Contribution of the chernogolovka group to chemistry and physics of organic superconductors» (en anglès). Molecular Crystals and Liquid Crystals, 380, 1, 2002-01, pàg. 15–21. DOI: 10.1080/713738687. ISSN: 1542-1406.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-Un '''naukograd''' - наукоград {{ru}} - o '''ciutat científica''' és un terme formal per referir-se a les [[Ciutat|ciutats]] que tenen una alta concentració d'investigacions i desenvolupaments científics a [[Rússia]] (o antiga [[Unió Soviètica]]).<ref>{{Ref-llibre|títol=Corporate Strategy in Post-Communist Russia|url=https://books.google.es/books?id=rNMmDAAAQBAJ&pg=PA162&dq=science+city+Naukograd&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjQg9rOnvD7AhWicKQEHcKhCOcQ6AF6BAgEEAI#v=onepage&q=science%20city%20Naukograd&f=false|editorial=Routledge|data=2016-05-12|isbn=978-1-317-35261-7|llengua=en|nom=Mikhail|cognom=Glazunov|pàgines=162}}</ref> Moltes d'aquestes ciutats foren construïdes en l'època soviètica amb aquest propòsit exprés. Algunes d'elles eren secretes i formaven part d'un gran sistema de [[ciutat tancada|ciutats tancades]] durant aquell període [[Comunisme|comunista]]. Actualment a la Federació de Rússia el terme és utilitzat, generalment, per referir-se a unes setanta ciutats que tenen concentracions de producció i investigació científica; i en particular, a un petit nombre de ciutats que han estat reconegudes per llur potencial científic, i que compten amb privilegis especials.
+Un '''naukograd''' - наукоград {{ru}} - o '''ciutat científica''' és un terme formal per referir-se a les [[Ciutat|ciutats]] que tenen una alta concentració d'investigacions i desenvolupaments científics a [[Rússia]] (o antiga [[Unió Soviètica]]).<ref>{{Ref-llibre|títol=Corporate Strategy in Post-Communist Russia|url=https://books.google.es/books?id=rNMmDAAAQBAJ&pg=PA162&dq=science+city+Naukograd&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjQg9rOnvD7AhWicKQEHcKhCOcQ6AF6BAgEEAI#v=onepage&q=science%20city%20Naukograd&f=false|editorial=Routledge|data=2016-05-12|isbn=978-1-317-35261-7|llengua=en|nom=Mikhail|cognom=Glazunov|pàgines=162}}</ref> Moltes d'aquestes ciutats foren construïdes en l'època soviètica amb aquest propòsit exprés. Algunes d'elles eren secretes i formaven part d'un gran sistema de [[ciutat tancada|ciutats tancades]] durant aquell període [[Comunisme|comunista]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Soviet Union: Party and Society|url=https://books.google.es/books?id=HOl-SqBouGIC&pg=PA224&dq=The+Soviet+Union:+Party+and+Society,&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwi5jtim_PH7AhWFXaQEHQSwDbUQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=The%20Soviet%20Union:%20Party%20and%20Society,&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=1988-08-26|isbn=978-0-521-34460-9|llengua=en|nom=International Committee for Soviet and East European|cognom=Studies|nom2=World Congress for Soviet and East European Studies (3, 1985, Washington|cognom2=DC)|nom3=American Association for the Advancement of Slavic|cognom3=Studies|pàgines=224}}</ref> Actualment a la Federació de Rússia el terme és utilitzat, generalment, per referir-se a unes setanta ciutats que tenen concentracions de producció i investigació científica; i en particular, a un petit nombre de ciutats que han estat reconegudes per llur potencial científic, i que compten amb privilegis especials.
-Pel que fa a la definició general, prop de trenta naukograds estan localitzats a la [[província de Moscou]] i la resta es reparteix al llarg del [[Volga]], dels [[Urals]] i de les [[Sibèria|regions siberianes]]. Pocs d'aquests naukograds tenen l'estatus de [[ciutat tancada]] (només hi ha deu naukograds tancats on es duu a terme, encara, tasques nuclears). Alguns tenen enllaços militars, com [[Friàzino]], que desenvolupa sistemes de ràdio i dispositius electrònics, però la majoria estan orientats a obres civils amb ajuts d'inversions estrangeres. Entre els més famosos hi ha [[Púixkino]], administrat per l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]], un centre ciències biològiques; i [[Txernogolovka]], un centre per a la investigació de química i física. [[Zelenograd]] també és conegut, en particular en l'ensenyament i producció en l'àrea [[electrònica]].
+Pel que fa a la definició general, prop de trenta naukograds estan localitzats a la [[província de Moscou]] i la resta es reparteix al llarg del [[Volga]], dels [[Urals]] i de les [[Sibèria|regions siberianes]]. Pocs d'aquests naukograds tenen l'estatus de [[ciutat tancada]] (només hi ha deu naukograds tancats on es duu a terme, encara, tasques nuclears). Alguns tenen enllaços militars, com [[Friàzino]], que desenvolupa sistemes de ràdio i dispositius electrònics, però la majoria estan orientats a obres civils amb ajuts d'inversions estrangeres.<ref>{{Ref-publicació|article=Strategic Planning of Science City Socioeconomic Development|url=https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-319-69784-0_25|editorial=Springer International Publishing|data=2017|lloc=Cham|pàgines=295–306|doi=10.1007/978-3-319-69784-0_25|llengua=en|nom=Alexander N.|cognom=Raikov|publicació=Digital Transformation and Global Society}}</ref> Entre els més famosos hi ha [[Púsxino (Moscou)|Púixkino]], administrat per l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]],<ref>{{Ref-publicació|article=The trends in the development of scientific schools at the Pushchino Scientific Center of the Russian Academy of Sciences|url=https://doi.org/10.3103/S0147688213010061|publicació=Scientific and Technical Information Processing|data=2013-01-01|issn=1934-8118|pàgines=23–29|volum=40|exemplar=1|doi=10.3103/S0147688213010061|llengua=en|nom=T. N.|cognom=Kharybin|nom2=E. V.|cognom2=Beskaravainaya|nom3=Yu. V.|cognom3=Mokhnacheva|nom4=N. A.|cognom4=Slashcheva}}</ref> un centre ciències biològiques; i [[Txernogolovka]], un centre per a la investigació de química i física.<ref>{{Ref-publicació|article=Contribution of the chernogolovka group to chemistry and physics of organic superconductors|url=http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/713738687|publicació=Molecular Crystals and Liquid Crystals|data=2002-01|issn=1542-1406|pàgines=15–21|volum=380|exemplar=1|doi=10.1080/713738687|llengua=en|nom=Eduard B.|cognom=Yagubskii}}</ref> [[Zelenograd]] també és conegut, en particular en l'ensenyament i producció en l'àrea [[electrònica]].
 La primera ciutat a convertir-se oficialment en un naukograd, en era post-soviètica, fou [[Óbninsk]], una ciutat amb material nuclear i instal·lacions d'investigació mèdica i meteorològica. S'afegiren a la llista ràpidament unes altres tres ciutats: [[Dubnà]], un centre internacional d'investigació nuclear; [[Koroliov]], on hi ha moltes instal·lacions d'investigació espacial; i [[Koltsovo]], prop d'[[Akademgorodok]], originàriament el lloc de naixement del Vector de Guerra biològica, però ara és un centre per a la investigació mèdica i farmacèutica. Posteriorment, el desembre del [[2003]], [[Réutov]] i [[Friàzino]] reberen també l'estatus de naukograd.