Acelomats: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
addició referències. diumenge de les referències. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=2017}}[[Fitxer:Bedford's Flatworm.jpg|miniatura|''[[Pseudobiceros bedfordi]]'', un [[platihelmint]]]] |
{{FR|data=2017}}[[Fitxer:Bedford's Flatworm.jpg|miniatura|''[[Pseudobiceros bedfordi]]'', un [[platihelmint]]]] |
||
Els '''acelomats''' (Acoelomata) són un grup d'[[animals]] [[bilaterals]] [[triblàstic]]s en els quals el [[mesoderma]] no s'organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té [[celoma]] ni [[pseudoceloma]]. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís, ja que entre la paret del cos i l'[[intestí]] existeix una massa de [[cèl·lules]] ([[mesènquima]]) i fibres musculars. El terme acelomat no té cap significat [[taxonomia|taxonòmic]]. |
Els '''acelomats''' (Acoelomata) són un grup d'[[animals]] [[bilaterals]] [[triblàstic]]s en els quals el [[mesoderma]] no s'organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té [[celoma]] ni [[pseudoceloma]]. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís, ja que entre la paret del cos i l'[[intestí]] existeix una massa de [[cèl·lules]] ([[mesènquima]]) i fibres musculars<ref>{{Ref-llibre|títol=The acoelomate bilateral phyla|url=https://doi.org/10.1007/978-94-011-6035-3_5|editorial=Springer Netherlands|data=1983|lloc=Dordrecht|isbn=978-94-011-6035-3|pàgines=59–83|doi=10.1007/978-94-011-6035-3_5|llengua=en|nom=Diana R.|cognom=Kershaw}}</ref>. El terme acelomat no té cap significat [[taxonomia|taxonòmic]]. |
||
Els [[embrancament]]s típicament acelomats són els [[Platyhelminthes|Platihelmints]] i els [[Nemertins]]; els [[Mesozous]] solen també considerar-se acelomats, però les seves relacions [[filogènia|filogenètiques]] són força fosques. La resta de bilaterals tenen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l'intestí, ja sigui un autèntic [[celoma]] ([[celomats]]) o un [[pseudoceloma]] ([[pseudocelomats]]), almenys en estat embrionari. |
Els [[embrancament]]s típicament acelomats són els [[Platyhelminthes|Platihelmints]] i els [[Nemertins]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Acoelomate Animals|url=https://doi.org/10.1007/978-1-349-15599-6_5|editorial=Macmillan Education UK|data=1975|lloc=London|isbn=978-1-349-15599-6|pàgines=51–66|doi=10.1007/978-1-349-15599-6_5|llengua=en|nom=J. E.|cognom=Webb|nom2=J. A.|cognom2=Wallwork|nom3=J. H.|cognom3=Elgood}}</ref>; els [[Mesozous]] solen també considerar-se acelomats, però les seves relacions [[filogènia|filogenètiques]] són força fosques. La resta de bilaterals tenen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l'intestí, ja sigui un autèntic [[celoma]] ([[celomats]]) o un [[pseudoceloma]] ([[pseudocelomats]]), almenys en estat embrionari. |
||
Els acelomats són els bilaterals més simples, amb cossos [[vermiforme]]s i [[epiteli]]s [[cili]]ats, i la majoria dels zoòlegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els [[turbellaria|turbelaris]] i els primers celomats (veure [[Bilateria]] per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals [[triblàstic]]s. |
Els acelomats són els bilaterals més simples, amb cossos [[vermiforme]]s i [[epiteli]]s [[cili]]ats, i la majoria dels zoòlegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els [[turbellaria|turbelaris]] i els primers celomats (veure [[Bilateria]] per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals [[triblàstic]]s. |
||
Revisió del 16:30, 5 març 2023
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els acelomats (Acoelomata) són un grup d'animals bilaterals triblàstics en els quals el mesoderma no s'organitza mai en cavitats tancades o sigui que no té celoma ni pseudoceloma. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís, ja que entre la paret del cos i l'intestí existeix una massa de cèl·lules (mesènquima) i fibres musculars[1]. El terme acelomat no té cap significat taxonòmic.
Els embrancaments típicament acelomats són els Platihelmints i els Nemertins[2]; els Mesozous solen també considerar-se acelomats, però les seves relacions filogenètiques són força fosques. La resta de bilaterals tenen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l'intestí, ja sigui un autèntic celoma (celomats) o un pseudoceloma (pseudocelomats), almenys en estat embrionari.
Els acelomats són els bilaterals més simples, amb cossos vermiformes i epitelis ciliats, i la majoria dels zoòlegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els turbelaris i els primers celomats (veure Bilateria per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals triblàstics.
Són acelomats:
- ↑ Kershaw, Diana R. The acoelomate bilateral phyla (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 1983, p. 59–83. DOI 10.1007/978-94-011-6035-3_5. ISBN 978-94-011-6035-3.
- ↑ Webb, J. E.; Wallwork, J. A.; Elgood, J. H.. Acoelomate Animals (en anglès). London: Macmillan Education UK, 1975, p. 51–66. DOI 10.1007/978-1-349-15599-6_5. ISBN 978-1-349-15599-6.