SH2D1A: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{proteïna}}
{{proteïna}}
'''La [[proteïna]] 1A que conté el [[Domini proteic|domini]] SH2 (SH2D1A)''' és una proteïna codificada pel gen SH2D1A en els humans que es troba al citoplasma.<ref>{{Ref-publicació|article=Host response to EBV infection in X-linked lymphoproliferative disease results from mutations in an SH2-domain encoding gene|url=https://www.nature.com/articles/ng1098_129|publicació=Nature Genetics|data=1998|issn=1061-4036|pàgines=129–135|volum=20|exemplar=2|doi=10.1038/2424|nom=A.|cognom=Coffey|nom2=R.|cognom2=Brooksbank|nom3=O.|cognom3=Brandau|nom4=T.|cognom4=Oohashi|nom5=G.|cognom5=Howell}}</ref> També és anomenada '''proteïna associada a SLAM''' (símbol '''SAP'''), on "SLAM" fa referència a molècules d'activació limfocítica de senyalització. Desenvolupa un paper crític en la [[resposta immunitària]] de l'organisme davant de diverses infeccions virals, i s'han descobert almenys 32 mutacions causants de malalties en el gen que la codifica.<ref>{{Ref-publicació|article=Refinement of evolutionary medicine predictions based on clinical evidence for the manifestations of Mendelian diseases|url=https://www.nature.com/articles/s41598-019-54976-4|publicació=Scientific Reports|data=2019|issn=2045-2322|volum=9|exemplar=1|doi=10.1038/s41598-019-54976-4|nom=D.|cognom=Šimčíková|nom2=P.|cognom2=Heneberg}}</ref>
'''La [[proteïna]] 1A que conté el [[Domini proteic|domini]] SH2 (SH2D1A)''' és una proteïna codificada pel gen SH2D1A en els humans que es troba al citoplasma.<ref>{{Ref-publicació|article=Host response to EBV infection in X-linked lymphoproliferative disease results from mutations in an SH2-domain encoding gene|url=https://www.nature.com/articles/ng1098_129|publicació=Nature Genetics|data=1998|issn=1061-4036|pàgines=129–135|volum=20|exemplar=2|doi=10.1038/2424|nom=A.|cognom=Coffey|nom2=R.|cognom2=Brooksbank|nom3=O.|cognom3=Brandau|nom4=T.|cognom4=Oohashi|nom5=G.|cognom5=Howell}}</ref> També és anomenada '''proteïna associada a SLAM''' (símbol '''SAP'''), on "SLAM" fa referència a molècules d'activació limfocítica de senyalització. Desenvolupa un paper crític en la [[resposta immunitària]] de l'organisme davant de diverses infeccions virals, i s'han descobert almenys 32 mutacions causants de malalties en el gen que la codifica.<ref>{{Ref-publicació|article=Refinement of evolutionary medicine predictions based on clinical evidence for the manifestations of Mendelian diseases|url=https://www.nature.com/articles/s41598-019-54976-4|publicació=Scientific Reports|data=2019|issn=2045-2322|volum=9|exemplar=1|doi=10.1038/s41598-019-54976-4|nom=D.|cognom=Šimčíková|nom2=P.|cognom2=Heneberg}}</ref>


== Estructura ==
== Estructura ==
Línia 24: Línia 24:
== Expressió ==
== Expressió ==
Es produeix a un alt nivell al [[tim]] i al [[pulmó]], i també s'expressa en menor mesura al [[fetge]] i la [[melsa]]. S'expressa també als [[Leucòcit|leucòcits]] de la sang perifèrica, incloent els limfòcits T, i s'ha observat que en pacients amb [[artritis reumatoide]] aquesta expressió es veu reduïda. <ref>{{Ref-publicació|article=Decreased expression of signaling lymphocytic-activation molecule-associated protein (SAP) transcripts in T cells from patients with rheumatoid arthritis|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/11282995/|publicació=International Immunology|data=2001|issn=0953-8178|pmid=11282995|pàgines=559–565|volum=13|exemplar=4|doi=10.1093/intimm/13.4.559|nom=M.|cognom=Takei|nom2=T.|cognom2=Ishiwata|nom3=K.|cognom3=Mitamura|nom4=S.|cognom4=Fujiwara|nom5=K.|cognom5=Sasaki}}</ref>
Es produeix a un alt nivell al [[tim]] i al [[pulmó]], i també s'expressa en menor mesura al [[fetge]] i la [[melsa]]. S'expressa també als [[Leucòcit|leucòcits]] de la sang perifèrica, incloent els limfòcits T, i s'ha observat que en pacients amb [[artritis reumatoide]] aquesta expressió es veu reduïda. <ref>{{Ref-publicació|article=Decreased expression of signaling lymphocytic-activation molecule-associated protein (SAP) transcripts in T cells from patients with rheumatoid arthritis|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/11282995/|publicació=International Immunology|data=2001|issn=0953-8178|pmid=11282995|pàgines=559–565|volum=13|exemplar=4|doi=10.1093/intimm/13.4.559|nom=M.|cognom=Takei|nom2=T.|cognom2=Ishiwata|nom3=K.|cognom3=Mitamura|nom4=S.|cognom4=Fujiwara|nom5=K.|cognom5=Sasaki}}</ref>

== Malalties relacionades ==
Mutacions com supressions, canvis d'un nucleòtid o processament incorrecte de l'[[empalmament]] en el gen SH2D1A, situat a la posició Xq25 del cromosoma X, poden causar la malaltia limfoproliferativa lligada a l'X (XLP). Les persones amb XLP tenen una extrema dificultat per combatre el [[Virus d'Epstein-Barr|virus d'Epstein Bar]] (EBV).<ref>{{Ref-publicació|article=2B4 dysfunction in XLP1 NK cells: More than inability to control EBV infection|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1521661618304224|publicació=Clinical Immunology|data=2019|issn=1521-6616|pàgines=31–36|volum=204|doi=10.1016/j.clim.2018.10.022|nom=D.|cognom=Pende|nom2=R.|cognom2=Meazza|nom3=S.|cognom3=Marcenaro|nom4=M.|cognom4=Aricò|nom5=C.|cognom5=Bottino}}</ref> Les anomalies produïdes a l'SH2D1A alteren la funció de dos receptors SLAM, 2B4 (CD244) i NTB-A (SLAMF6), fent que aquests indueixin un efecte inhibidor en comptes d'activador. Per tant, la unió del lligand no aconsegueix activar les cèl·lules NK i T citotòxiques que normalment eliminen la infecció per EBV, el que porta a una sobreproducció de [[Citocina|citocines]] i danys als teixits. <ref>{{Ref-publicació|article=XLP: clinical features and molecular etiology due to mutations in SH2D1A encoding SAP|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25085526/|publicació=Journal of Clinical Immunology|data=2014|issn=1573-2592|pmid=25085526|pàgines=772–779|volum=34|exemplar=7|doi=10.1007/s10875-014-0083-7|nom=S.|cognom=Tangye}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Lymphoproliferative Disease, X-Linked|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK1406/|editorial=University of Washington, Seattle|data=1993|lloc=Seattle (WA)|nom=K.|cognom=Zhang|nom2=E.|cognom2=Wakefield|nom3=R.|cognom3=Marsh}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Frequent mutations in SH2D1A (XLP) in males presenting with high-grade mature B-cell neoplasms|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23589280/|publicació=Pediatric Blood & Cancer|data=2013|issn=1545-5017|pmc=4758190|pmid=23589280|pàgines=E85–87|volum=60|exemplar=9|doi=10.1002/pbc.24525|nom=J.|cognom=Sandlund|nom2=S.|cognom2=Shurtleff|nom3=M.|cognom3=Onciu|nom4=E.|cognom4=Horwitz|nom5=W.|cognom5=Leung}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:02, 19 oct 2023

Infotaula de proteïnaSH2D1A
Substànciagen Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
SímbolSH2D1A Modifica el valor a Wikidata
HUGO10820 Modifica el valor a Wikidata
Entrez4068 Modifica el valor a Wikidata
OMIM300490 Modifica el valor a Wikidata

La proteïna 1A que conté el domini SH2 (SH2D1A) és una proteïna codificada pel gen SH2D1A en els humans que es troba al citoplasma.[1] També és anomenada proteïna associada a SLAM (símbol SAP), on "SLAM" fa referència a molècules d'activació limfocítica de senyalització. Desenvolupa un paper crític en la resposta immunitària de l'organisme davant de diverses infeccions virals, i s'han descobert almenys 32 mutacions causants de malalties en el gen que la codifica.[2]

Estructura

La proteïna SH2D1A pesa 14,187 Da i està formada per 128 aminoàcids (aa). La isoforma O60880-1 és considerada la seqüència canònica de la proteïna.[3][4] Consisteix en una seqüència amino-terminal de 5 aa, un domini SH2 i una cua carboxi-terminal de 25 aa.[5]

Aquest domini SH2 té una disposició típica amb una fulla central de làmina-β i hèlixs-α empaquetades als costats. L'SH2D1A és capaç de vincular-se amb pèptids de SLAM de manera similar a la que ho fan altres dominis SH2 amb pèptids fosforilats. En canvi, estableix interaccions addicionals amb els residus de SLAM situats a la regió amino-terminal de la tirosina 281, fet que no s'havia observat prèviament en el reconeixement de pèptids fosforilats mitjançant dominis SH2. Aquestes interaccions N-terminals semblen proporcionar l'energia addicional que permet el reconeixement de la seqüència de SLAM no fosforilada. Això és significatiu perquè pot explicar com la proteïna SH2D1A pot unir-se a diferents formes de la molècula SLAM i participar en la regulació de les respostes immunitàries.[6]

Seqüència d'aa de l'isoforma O60880-1 de l'SH2D1A. En taronja, aa lleugerament apolars. En verd, aa hidrofòbics. En magenta, aa polars. En vermell, aa carregats negativament. En blau, aa carregats positivament.

Interaccions

S'ha observat que l'SH2D1A interacciona amb:

Funcions

L'SH2D1A és una inhibidora de l'autoassociació de SLAM, fet que li otorga un rol específic en la regulació de les respostes immunitàries humorals dependents dels limfòcits T.[18] Aquesta inhibició es duu a terme mithançant el blooqueig de la reclutació de SHP-2, alterant els processos de senyalització. També facilita la interacció entre les molècules FYN i SLAMF1, molècules involucrades en la resposta immune. A més, l'SH2D1A pot regular l'activitat dels receptors de les neurotrofines NTRK1, NTRK2 i NTRK3. Aquesta implicació pot tenir conseqüències en la senyalització cel·lular relacionada amb el creixement, la supervivència i el desenvolupament de les cèl·lules nervioses.[13][19]

Expressió

Es produeix a un alt nivell al tim i al pulmó, i també s'expressa en menor mesura al fetge i la melsa. S'expressa també als leucòcits de la sang perifèrica, incloent els limfòcits T, i s'ha observat que en pacients amb artritis reumatoide aquesta expressió es veu reduïda. [20]

Malalties relacionades

Mutacions com supressions, canvis d'un nucleòtid o processament incorrecte de l'empalmament en el gen SH2D1A, situat a la posició Xq25 del cromosoma X, poden causar la malaltia limfoproliferativa lligada a l'X (XLP). Les persones amb XLP tenen una extrema dificultat per combatre el virus d'Epstein Bar (EBV).[21] Les anomalies produïdes a l'SH2D1A alteren la funció de dos receptors SLAM, 2B4 (CD244) i NTB-A (SLAMF6), fent que aquests indueixin un efecte inhibidor en comptes d'activador. Per tant, la unió del lligand no aconsegueix activar les cèl·lules NK i T citotòxiques que normalment eliminen la infecció per EBV, el que porta a una sobreproducció de citocines i danys als teixits. [22][23][24]

Referències

  1. ↑ Coffey, A.; Brooksbank, R.; Brandau, O.; Oohashi, T.; Howell, G. «Host response to EBV infection in X-linked lymphoproliferative disease results from mutations in an SH2-domain encoding gene». Nature Genetics, 20, 2, 1998, pàg. 129–135. DOI: 10.1038/2424. ISSN: 1061-4036.
  2. ↑ Šimčíková, D.; Heneberg, P. «Refinement of evolutionary medicine predictions based on clinical evidence for the manifestations of Mendelian diseases». Scientific Reports, 9, 1, 2019. DOI: 10.1038/s41598-019-54976-4. ISSN: 2045-2322.
  3. ↑ 3,0 3,1 «UniProt». [Consulta: 18 octubre 2023].
  4. ↑ «Seqüència canònica SH2D1A - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure».
  5. ↑ Zhou, S. «SH2 domains recognize specific phosphopeptide sequences». Cell, 72, 5, 1993, pàg. 767–778. DOI: 10.1016/0092-8674(93)90404-e. ISSN: 0092-8674.
  6. ↑ Poy, F.; Yaffe, M.; Sayos, J.; Saxena, K.; Morra, M. «Crystal Structures of the XLP Protein SAP Reveal a Class of SH2 Domains with Extended, Phosphotyrosine-Independent Sequence Recognition». Molecular Cell, 4, 4, 1999, pàg. 555–561. DOI: 10.1016/s1097-2765(00)80206-3. ISSN: 1097-2765.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sayós, J.; Martín, M.; Chen, A.; Simarro, M.; Howie, D. «Cell surface receptors Ly-9 and CD84 recruit the X-linked lymphoproliferative disease gene product SAP». Blood, 97, 12, 2001, pàg. 3867–3874. DOI: 10.1182/blood.v97.12.3867. ISSN: 0006-4971. PMID: 11389028.
  8. ↑ Tangye, S.; Nichols, K.; Hare, N.; Van de Weerdt, B. «Functional Requirements for Interactions Between CD84 and Src Homology 2 Domain-Containing Proteins and Their Contribution to Human T Cell Activation». The Journal of Immunology, 171, 5, 2003, pàg. 2485–2495. DOI: 10.4049/jimmunol.171.5.2485. ISSN: 0022-1767.
  9. ↑ Tangye, S.; Van der Weerdt, B.; Avery, D.; Hodgkin, P. «CD84 is up-regulated on a major population of human memory B cells and recruits the SH2 domain containing proteins SAP and EAT-2». European Journal of Immunology, 32, 6, 2002, pàg. 1640. DOI: 10.1002/1521-4141(200206)32:6<1640::AID-IMMU1640>3.0.CO;2-S.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Morra, M.; Simarro, M.; Martin, M.; Chen, A.; Lanyi, A. «Characterization of SH2D1A Missense Mutations Identified in X-linked Lymphoproliferative Disease Patients». Journal of Biological Chemistry, 276, 39, 2001, pàg. 36809–36816. DOI: 10.1074/jbc.M101305200.
  11. ↑ Waggoner, S.; Kumar, V. «Evolving role of 2B4/CD244 in T and NK cell responses during virus infection». Frontiers in Immunology, 3, 2012, pàg. 377. DOI: 10.3389/fimmu.2012.00377. ISSN: 1664-3224. PMC: 3518765. PMID: 23248626.
  12. ↑ Morra, M.; Lu, J.; Poy, F.; Martin, M.; Sayos, J. «Structural basis for the interaction of the free SH2 domain EAT-2 with SLAM receptors in hematopoietic cells». The EMBO journal, 20, 21, 01-11-2001, pàg. 5840–5852. DOI: 10.1093/emboj/20.21.5840. ISSN: 0261-4189. PMID: 11689425.
  13. ↑ 13,0 13,1 Howie, D.; Simarro, M.; Sayos, J.; Guirado, M.; Sancho, J. «Molecular dissection of the signaling and costimulatory functions of CD150 (SLAM): CD150/SAP binding and CD150-mediated costimulation». Blood, 99, 3, 2002, pàg. 957–965. DOI: 10.1182/blood.V99.3.957. ISSN: 1528-0020.
  14. ↑ Yurchenko, M.; Kashuba, E.; Shlapatska, L.; Sivkovich, S.; Sidorenko, S. «The role of CD150-SH2D1A association in CD150 signaling in Hodgkin's lymphoma cell lines». Experimental Oncology, 27, 1, 2005, pàg. 24–30. ISSN: 1812-9269. PMID: 15812353.
  15. ↑ Chan, B.; Lanyi, A.; Song, H.; Griesbach, J.; Simarro, M. «SAP couples Fyn to SLAM immune receptors». Nature Cell Biology, 5, 2, 2003, pàg. 155–160. DOI: 10.1038/ncb920. ISSN: 1465-7392. PMID: 12545174.
  16. ↑ Nunez, S.; Yeo, J.; Rothman, J.; Ojha, P.; Bassiri, H. «Differential requirement for the SAP-Fyn interaction during NK T cell development and function». Journal of Immunology (Baltimore, Md.: 1950), 181, 4, 2008, pàg. 2311–2320. DOI: 10.4049/jimmunol.181.4.2311. ISSN: 1550-6606. PMC: 2585984. PMID: 18684920.
  17. ↑ Sylla, B.; Murphy, K.; Cahir, E.; Lane, W.; Mosialos, G. «The X-linked lymphoproliferative syndrome gene product SH2D1A associates with p62 dok (Dok1) and activates NF-κB». Proceedings of the National Academy of Sciences, 97, 13, 2000, pàg. 7470–7475. DOI: 10.1073/pnas.130193097. ISSN: 0027-8424.
  18. ↑ Hron, J.; Caplan, L.; Gerth, A.; Schwartzberg, P.; Peng, S. «SH2D1A regulates T-dependent humoral autoimmunity». The Journal of Experimental Medicine, 200, 2, 2004, pàg. 261–266. DOI: 10.1084/jem.20040526. ISSN: 0022-1007. PMC: 2212015. PMID: 15263031.
  19. ↑ Li, C.; Iosef, C.; Jia, C.; Han, V.; Li, S. «Dual functional roles for the X-linked lymphoproliferative syndrome gene product SAP/SH2D1A in signaling through the signaling lymphocyte activation molecule (SLAM) family of immune receptors». The Journal of Biological Chemistry, 278, 6, 2003, pàg. 3852–3859. DOI: 10.1074/jbc.M206649200. ISSN: 0021-9258. PMID: 12458214.
  20. ↑ Takei, M.; Ishiwata, T.; Mitamura, K.; Fujiwara, S.; Sasaki, K. «Decreased expression of signaling lymphocytic-activation molecule-associated protein (SAP) transcripts in T cells from patients with rheumatoid arthritis». International Immunology, 13, 4, 2001, pàg. 559–565. DOI: 10.1093/intimm/13.4.559. ISSN: 0953-8178. PMID: 11282995.
  21. ↑ Pende, D.; Meazza, R.; Marcenaro, S.; Aricò, M.; Bottino, C. «2B4 dysfunction in XLP1 NK cells: More than inability to control EBV infection». Clinical Immunology, 204, 2019, pàg. 31–36. DOI: 10.1016/j.clim.2018.10.022. ISSN: 1521-6616.
  22. ↑ Tangye, S. «XLP: clinical features and molecular etiology due to mutations in SH2D1A encoding SAP». Journal of Clinical Immunology, 34, 7, 2014, pàg. 772–779. DOI: 10.1007/s10875-014-0083-7. ISSN: 1573-2592. PMID: 25085526.
  23. ↑ Zhang, K.; Wakefield, E.; Marsh, R. Lymphoproliferative Disease, X-Linked. Seattle (WA): University of Washington, Seattle, 1993. 
  24. ↑ Sandlund, J.; Shurtleff, S.; Onciu, M.; Horwitz, E.; Leung, W. «Frequent mutations in SH2D1A (XLP) in males presenting with high-grade mature B-cell neoplasms». Pediatric Blood & Cancer, 60, 9, 2013, pàg. E85–87. DOI: 10.1002/pbc.24525. ISSN: 1545-5017. PMC: 4758190. PMID: 23589280.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SH2D1A&oldid=32576111»