Vés al contingut

Sifaca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
#1lib1ref
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=2022}}
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| imatge = Sifaka2.jpg
| imatge = Sifaka2.jpg
Línia 15: Línia 14:
* ''[[Propithecus deckenii]]''
* ''[[Propithecus deckenii]]''
}}
}}
Els '''sifaques''' (''Propithecus'') són un [[gènere (biologia)|gènere]] de primats que habita únicament a l'illa de [[Madagascar]]. Està en perill d'extinció.
Els '''sifaques''' (''Propithecus'') són un [[gènere (biologia)|gènere]] de primats que habita únicament a l'illa de [[Madagascar]]. Totes les espècies de sifaques es troben en [[Espècie en perill|perill d'extinció]] o [[en perill crític]].<ref>{{cite web|url=https://www.iucn.org/news/species/202007/almost-a-third-lemurs-and-north-atlantic-right-whale-now-critically-endangered-iucn-red-list|title=Almost a third of lemurs and North Atlantic Right Whale now Critically Endangered - IUCN Red List|date=9 July 2020|publisher=The IUCN Red List of Threatened Species|access-date=2021-07-07}}</ref>


== Anatomia i fisiologia ==
Són [[herbívors]] i mengen fulles, flors i fruites.
Els sifaques són [[índrids]] de mida mitjana, amb una longitud de cap i cos de 40 a 55 cm i un pes de 3 a 6 kg. La seva cua és tan llarga com el cos, cosa que els diferencia dels [[Indri]]. El seu pelatge és llarg i sedós, amb una coloració que varia segons les espècies des del blanc groguenc fins al marró negre. La seva cara rodona i sense pèl és sempre negra. Com amb tots els lèmurs, els sifaques tenen adaptacions especials per a l'[[empolainament]], com ara una urpa de vàter al segon dit del peu i una [[pinta dental]].<ref name="Schwitzer_etal2013">{{cite book|first1=C|last1=Schwitzer|first2=R. A.|last2=Mittermeier|first3=E. E.|last3=Louis Jr.|first4=M. C.|last4=Richardson|chapter=Family Indriidae: woolly lemurs, sifakas and indri)|editor1-last=Mittermeier|editor1-first=Russell A.|editor1-link=Russell A. Mittermeier|editor2-first=Anthony B.|editor2-last=Rylands|editor3-first=Don E.|editor3-last=Wilson|editor3-link=Don E. Wilson|title=Handbook of the Mammals of the World. Volume 3. Primates|publisher=Lynx Edicions|location=Barcelona|year=2013|isbn=978-84-96553-89-7}}</ref>


Són escaladors hàbils i saltadors potents, capaços de fer salts de fins a 10 metres. A terra es mouen, com tots els índrids, amb moviments bípedes i saltant lateralment de les potes posteriors, mantenint les extremitats anteriors aixecades per mantenir l'equilibri.<ref name="DULC_coquerel">{{cite web|url=http://lemur.duke.edu/category/diurnal-lemurs/coquerels-sifaka/|title=Coquerel's Sifaka|publisher=Duke University Lemur Center|access-date=2009-06-15|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20130923184429/http://lemur.duke.edu/category/diurnal-lemurs/coquerels-sifaka/|archive-date=2013-09-23}}</ref> Són diürns i arboris.<ref>{{cite web|title=Coquerel's Sifaka|url=https://www.stlzoo.org/animals/abouttheanimals/mammals/lemursmonkeysapes/coquerelssifaka|website=St. Louis Zoo|access-date=9 June 2019}}</ref> Són [[herbívors]] i mengen fulles, flors i fruites.
[[Fitxer:Genus Propithecus Feet.jpg|miniatura|Potes de sifakes]]

Els principals depredadors són la [[Fossa (carnívor)|fossa]], i caçadors aeris com els [[Falcó|falcons]].<ref>{{Cite web|title=Descriptions and articles about the Coquerel's Sifaka (Propithecus coquereli) - Encyclopedia of Life|url=http://eol.org/pages/2925752/details|website=Encyclopedia of Life|access-date=2015-09-29}}</ref>

Un període de gestació de quatre a cinc mesos acaba amb el naixement d'una sola cria al juliol. La cria s'agafa a la panxa de la mare quan és petita, però després és portada a l'esquena. Les cries es deslleten al cap d'uns sis mesos i assoleixen la plena maduresa als dos o tres anys. L'esperança de vida és de fins a 20 anys.<ref>{{Cite web|url=https://www.neprimateconservancy.org/coquerels-sifaka.html|title=Coquere's Sifaka|website=New England Primate Conservancy|language=en|access-date=2020-02-04}}</ref>[[Fitxer:Genus Propithecus Feet.jpg|miniatura|Potes de sifakes]]


== Classificació ==
== Classificació ==
* '''FAMÍLIA [[Indriidae|INDRIIDAE]]'''
* '''FAMÍLIA [[Indriidae|INDRIIDAE]]'''
** '''Gènere ''Propithecus'''''<ref name="2007Groves">{{cite journal|last1=Groves|first1=C.P.|last2=Helgen|first2=K.M.|title=Craniodental characters in the taxonomy of ''Propithecus''|journal=International Journal of Primatology|year=2007|volume=28|pages=1363–1383|doi=10.1007/s10764-007-9226-5|url=http://si-pddr.si.edu/dspace/bitstream/10088/8317/1/vz_Groves_and_Helgen_2007_International_Journal_of_Primatology_Propithecus.pdf|issue=6|s2cid=22899861|hdl=1885/35492|hdl-access=free}}</ref>
** '''Gènere ''Propithecus'''''
***Grup ''P. diadema''
***Grup ''P. diadema''
**** [[Sifaca de diadema]], ''Propithecus diadema''
**** [[Sifaca de diadema]], ''Propithecus diadema''
Línia 46: Línia 50:


{{Esborrany de primat}}
{{Esborrany de primat}}

{{Índrids}}
== Referències ==
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Referències}}{{Bases de dades taxonòmiques}}


[[Categoria:Sifaques| ]]
[[Categoria:Sifaques| ]]

Revisió del 12:10, 8 feb 2024

Infotaula d'ésser viuSifaca
Propithecus Modifica el valor a Wikidata

Propithecus diadema
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaIndriidae
GènerePropithecus Modifica el valor a Wikidata
Bennett, 1832
Tipus taxonòmicPropithecus diadema
Espècies
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

Els sifaques (Propithecus) són un gènere de primats que habita únicament a l'illa de Madagascar. Totes les espècies de sifaques es troben en perill d'extinció o en perill crític.[1]

Anatomia i fisiologia

Els sifaques són índrids de mida mitjana, amb una longitud de cap i cos de 40 a 55 cm i un pes de 3 a 6 kg. La seva cua és tan llarga com el cos, cosa que els diferencia dels Indri. El seu pelatge és llarg i sedós, amb una coloració que varia segons les espècies des del blanc groguenc fins al marró negre. La seva cara rodona i sense pèl és sempre negra. Com amb tots els lèmurs, els sifaques tenen adaptacions especials per a l'empolainament, com ara una urpa de vàter al segon dit del peu i una pinta dental.[2]

Són escaladors hàbils i saltadors potents, capaços de fer salts de fins a 10 metres. A terra es mouen, com tots els índrids, amb moviments bípedes i saltant lateralment de les potes posteriors, mantenint les extremitats anteriors aixecades per mantenir l'equilibri.[3] Són diürns i arboris.[4] Són herbívors i mengen fulles, flors i fruites.

Els principals depredadors són la fossa, i caçadors aeris com els falcons.[5]

Un període de gestació de quatre a cinc mesos acaba amb el naixement d'una sola cria al juliol. La cria s'agafa a la panxa de la mare quan és petita, però després és portada a l'esquena. Les cries es deslleten al cap d'uns sis mesos i assoleixen la plena maduresa als dos o tres anys. L'esperança de vida és de fins a 20 anys.[6]

Potes de sifakes

Classificació

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sifaca

Referències

  1. «Almost a third of lemurs and North Atlantic Right Whale now Critically Endangered - IUCN Red List». The IUCN Red List of Threatened Species, 09-07-2020. [Consulta: 7 juliol 2021].
  2. Schwitzer, C; Mittermeier, R. A.; Louis Jr., E. E. [et al.].. «Family Indriidae: woolly lemurs, sifakas and indri)». A: Mittermeier, Russell A.. Handbook of the Mammals of the World. Volume 3. Primates. Barcelona: Lynx Edicions, 2013. ISBN 978-84-96553-89-7. 
  3. «Coquerel's Sifaka». Duke University Lemur Center. Arxivat de l'original el 2013-09-23. [Consulta: 15 juny 2009].
  4. «Coquerel's Sifaka». St. Louis Zoo. [Consulta: 9 juny 2019].
  5. «Descriptions and articles about the Coquerel's Sifaka (Propithecus coquereli) - Encyclopedia of Life». Encyclopedia of Life. [Consulta: 29 setembre 2015].
  6. «Coquere's Sifaka» (en anglès). New England Primate Conservancy. [Consulta: 4 febrer 2020].
  7. Groves, C.P.; Helgen, K.M. «Craniodental characters in the taxonomy of Propithecus». International Journal of Primatology, vol. 28, 6, 2007, pàg. 1363–1383. DOI: 10.1007/s10764-007-9226-5.