Ángel María Gianola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁngel María Gianola
Biografia
Naixement3 octubre 1926 Modifica el valor a Wikidata
José Batlle y Ordóñez (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2022 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
  Ministre de l'Interior
17 de maig de 1994 – 1 de març de 1995
Dades personals
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitPartit Nacional
Premis

Ángel María Gianola (José Batlle y Ordóñez, 3 d'octubre de 1926 - 31 de març de 2022) va ser un advocat i polític uruguaià. Pertanyia al sector herrerisme del Partit Nacional.

Biografia[modifica]

Graduat com a advocat a la Universitat de la República el 1953.

Va ser ministre d'Indústria i Treball del primer col·legiat blanc entre 1960-1963; posteriorment va ser senador entre 1967 i 1973, fins al cop d'estat del 27 de juny de 1973.

El 1984 es va postular com a diputat acompanyant la candidatura d'Alberto Zumarán, sense èxit. En el següent període, va ser ministre de l'Interior durant el govern de Luis Alberto Lacalle.

Actuació com a ministre de l'Interior[modifica]

En la seva darrera actuació ministerial, va tenir lloc un episodi violent el 24 d'agost de 1994, al voltant de l'hospital Filtro de Montevideo després que integrants del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros i altres manifestants es mobilitzessin per a impedir l'extradició de tres bascos cap a Espanya acusats de formar part de l'ETA. Gianola en conjunt amb el president Lacalle van decidir enviar a la policia de Montevideo. Aquests fets van deixar com a resultat un mort i desenes de ferits.[1]

Actuació posterior[modifica]

Posteriorment es va retirar de la política.

El 2002, el rei Joan Carles I d'Espanya li va conferir per Reial Decret la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica.[2]

Referències[modifica]