Abu Musa
De Viquipèdia
Abu Musa és una illa sota administració d'Iran al golf Pèrsic que forma junt amb cinc illes més i algunes roques la subprovíncia d'Abu Musa a la província d'Hormozgan.
La capital es Abu Musa, a la part sud-oest de l'illa. L'illa té una població de 480 habitants quasi be tots a la capital i una superfície de 12 km². El punt més alt es el puig Halva de 110 metres, al nord-est de l'illa. De les sis illes del grup és la segona més gran. La pluviometria es minse d'uns 100 mm per any i la seva altura promig es de 46 metres sobre el nivell del mar. L'economia es bàsicament la pesca. Es un destí turístic únicament per iranians, per les seves platges i viles tradicionals i les seves fonts medicinals; les carreteres recorren tota l'illa i fins i tot disposa d'un aeroport; també hi ha un far. Al nord-oest de l'illa es concentra la industria de la pesca; la vila d'Abu Musa disposa dels serveis bàsics essencials.
Encara que els perses la consideren possessió ancestral el cert es que va romandre durant segles deshabitada i visitada només per pescadors. Fou possessió al menys des de el 1330 dels sultans d'Ormuz, fins al 1507, i van continuar després en el mateix sultanat però sota sobirania portuguesa fins el 1622.
Va ser considerada després possessió persa com totes les illes del golf fins que els britànics el 1800 van declarar que com que els perses no exercien sobirania sobre les illes només les de la part nord els hi corresponia.
Entre 1745 i 1759 el xeic Qasimi de Sharjah es va establir tanmateix a la costa persa i la va dominar fins el 1767, en que en fou expulsat, però hi va tornar el 1780, va recuperar els dominis i va establir la seva sobirania sobre l'illa i port de Langeh. L'abril del 1783 els britànics assenyalaven l'illa com a dependència persa però en els mapes del període 1786-1835 s'assenyala com a dependència de Langeh.
El 1835 un vaixell britànic fou atacat pels Banu Yas prop de la Gran Tunb i es va fixar una línea entre les illes d'Abu Musa i de Sirri que no podia ser creuada pels vaixells dels xeics. Aquestes dues illes van esdevenir seus de pirates i la línea fou modificada el 1836 passant la línea d'Abu Musa a la de Sir Abu Nuair.
La treva parcial de 1835 va esdevenir perpetua el 1853 (Perpetual Truce). Els britànics van donar llargues a resoldre la possessió de les diverses illes que reclamaven els qawasimi. Fins el 1886 les illes van aparèixer als mapes com a part de Langeh, on regnava una branca dels qawasimi, branca que no prenia part en pirateries i estretament vinculada a Sharjah.
El 1887 el govern persa va modificar la administració, i els ports de Bushire, Langeh i Bandar Abbas amb els seus districtes i illes van formar una nova unitat separada de la província de Fars que es va dir Ports del Golf Pèrsic, el govern de la qual fou confiat a un membre de la dinastia i el govern de la branca dels qawasimi a Langeh fou dissolt (setembre 1887).
Els britànics per por de que Pèrsia exercís sobirania sobre les diverses illes en benefici de Rússia van pensar en prendre possessió d'algunes d'aquestes illes. Aquesta política fou adoptada el 1901. El 1902 es va plantejar ocupar Qeshm. Els iranians, sota pressió britànica, van evacuar les Tunb i Abu Musa el 14 de juny de 1904 però es van reservar la sobirania; al cap de tres dies el xeic de Sharjah va hissar la seva bandera a Abu Musa tot i que els britànics havien acordat amb els perses que cap bandera onejaria a l'illa fins a determinar la sobirania.
A partir de 1932 els britànics van insistir que Sirri, Abu Musa i les Tubs eren administrades pels Qawasimi de Langeh com a vasals dels Qawasimi de Sharjah o de Djulfar (Ras al-Khaimah) i que per tant les illes eren d'aquestos emirats.
El 29 de novembre de 1971 els iranians van ocupar Abu Musa d'acord amb el xeic de Sharjah, amb un acord de domini compartit. Els recursos del pou de petroli a la mar conegut per Mubarak, situat al sud-est de l'illa, fou compartit en un 45% per Sharjah, un 45% per Iran i un 10% per Umm al-Qaiwain.
L'abril de 1992 Iran va expulsar alguns treballadors estrangers que segons les autoritats no estaven coberts per l'acord de 1971. Van circular rumors de que la guarnició a l'illa havia augmentat i que s'havia tancat una escola àrab però sembla que no eren reals. En tots cas els Emirats Àrabs Units van considerar que s'havia alterat el status de l'illa i que s'anava cap a l'annexió. Des de el 1994 Iran ignora de fet la sobirania compartida però manté el repartiment dels royaltys del pou de Mubarak. Des llavors els Emirats Àrabs Units han denunciat la situació a l'ONU sense que s'hagi arribat a cap acord.
