Adarnases V d'Ibèria
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 961  |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Família | |
| Fills | Bagrat II of Tao (en)  , David III d'Ibèria |
| Pare | Bagrat I of Tao (en) |
Adarnases V d'Ibèria (mort frare l'any 961) fou un duc de Tao Superior i curopalata d'Ibèria del 958 al 961. Era el fill de Sumbat d'Ibèria o potser del seu germà Bagrat Magistros (mort el març 945) .[1]
Biografia[modifica]
Adarnases i sobretot després d'ell el seu fill David III d'Ibèria el Gran Curopalata són les figures dominants de la dinastia tenint en compte la debilitat del « rei titular dels kartvels » contemporani, el seu cosí, Bagrat II d'Ibèria Regwen (el Ximple o el Sot).[2]
La Crònica georgiana indica que « els seus fills el van fer presoner i es va fer monjo, i va morir en aquesta condició no desitjada».[3]
Posteritat[modifica]
Segons Cyril Toumanoff, Adarnases s'hauria casat amb una filla de David I d'Artanudji, príncep d'Adjària i Nigali, del qual va tenir a :
- Bagrat I d'Artanudji, duc del Tao Superior mort l'any 966 ;
- David III d'Ibèria, el Gran Curopalata, pare adoptiu del rei Bagrat III de Geòrgia.
Notes et referències[modifica]
- ↑ Selon la Chronique géorgienne citée par Marie-Félicité Brosset, p. 264, Adarnassé serait le fils du Bagrat Magistros mort en 945.
- ↑ René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 502.
- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 264.
Bibliografia[modifica]
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p..
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 130-131.
- Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851 (lire ce livre avec Google Books : books.google.cat), Addition IX, « Histoire des Bagratides géorgiens, d'après les auteurs arméniens et grecs, jusqu'au commencement du XIe siècle », p. 138-188 & tableau généalogique, p. 155.