Adèlids
Adelidae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Superfamília | Adeloidea |
| Família | Adelidae Bruand, 1851 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Adeloidea |
Els adèlids (Adelidae) són una família de lepidòpters heteroneures de la superfamília dels adeloïdeus (Adeloidea). Moltes espècies són diürnes i tenen coloracions metàl·liques.
Característiques[modifica]
La majoria de les espècies tenen, almenys parcialment, patrons de coloració metàl·lica i són diürnes, de vegades pul·lulen al voltant de les puntes de les branques amb un vol ondulant. Algunes són crepusculars i tenen una coloració grisa. Tenen una envergadura de 4,28 mil·límetres i els mascles solen tenir unes llarguíssimes antenes.
Distribució[modifica]
Estan molt esteses a tot el món i es poden trobar en gran part d'Amèrica del Nord i Euràsia, d'abril a juny. Al voltant de 50 espècies es troben a Europa, de les quals destaca Adela reaumurella, que de vegades pot arribar a ser molt abundant; a causa del canvi climàtic. la seva temporada alta s'està desplaçant cap a la primavera.[1] En general, són més abundants en l'hemisferi nord, però la família es present també en el Neotròpic, Àfrica subsahariana, Àsia Sud-Oriental i Austràlia.[2]
Història natural[modifica]
Els adèlids solen estar estretament lligats a determinades plantes hoste [1][Enllaç no actiu], en les que les femelles dipositen els seus ous o simplement es tomben entre la fullaraca, i les erugues completen el seu desenvolupament sobre el terreny. Les arnes s'alimenten a plena llum del sol en el nèctar de les flors de plantes llenyoses. Als Països Catalans són freqüents a la primavera revolotejant sobre les estepes.
Taxonomia[modifica]
La família Adelidae inclou 294 espècies en dos subfamílies:[3][4]
- Subfamília Adelinae
- Subfamília Nematopogoninae
- Ceromitia Zeller, 1852
- Nematopogon Zeller, 1839
- Scaeotes Durrant in Ogilvie-Grant, 1915
- Trichofrons Amsel, 1937
Referències[modifica]
- ↑ Kuchlein & Ellis (2004)
- ↑ Edwards (2007), FE (2009)
- ↑ van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.
- ↑ «BioLib - Adelidae» (en anglès). [Consulta: 28 març 2024].
Bibliografia[modifica]
- Davis, D.R., D.R. (1999): The Monotrysian Heteroneura. In: Kristensen, N.P. (ed.): Handbuch der Zoologie/Handbook of Zoology (Volume IV – Arthropoda: Insecta. Part 35: Lepidoptera, Moths and Butterflies 1): 65-90. Walter de Gruyter, Berlin & New York. ISBN 3-11-015704-7
- Edwards, E.D., I.D. (2007): Australian Faunal Directory – Adelidae. Version of 2007-JUN-28. Retrieved 2010-MAY-09.
- Fauna Europaea (FE) (Fauna Europaea (FE)) (2009): Adelidae. Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine. Version 2.1, 2009-DEC-22. Retrieved 2010-MAY-03.
- Kuchlein, J.H. & Ellis, W.N. (2004): Climate-induced changes in the microlepidoptera fauna of the Netherlands and the implications for nature conservation. Journal of Insect Conservation 1(2): 73-80. doi:10.1023/A:1018483026265 10.1023/A:1018483026265 PDF fulltext
- Savela, Markku (2003): Markku Savela's Lepidoptera and some other life forms – Adelidae. Version of 2003-DEC-27. Retrieved 2010-MAY-03.
Enllaços externs[modifica]
- UK Adelidae key Arxivat 2007-06-26 a Wayback Machine.
- UK Adelinae
- Adelidae at BugGuide.net
- CSIRO High resolution images of some Australian Adelidae
- UK Nematopogon
