Agnòdice
  | |
| Nom original | (grc) Ἀγνοδίκη |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | p. segle IV aC Atenes (Grècia) |
| Mort | p. segle IV aC |
| Activitat | |
| Ocupació | ginecòloga, metgessa, llevadora, obstetra |
| Període | Antiguitat clàssica |
Agnòdice (grec antic: Ἀγνοδίκη) (Atenes, p. segle IV aC - p. segle IV aC) va ser una metgessa grega, natural d'Atenes. Higí diu que els antics no tenien llevadores i moltes dones morien deixant-se portar per la vergonya, ja que els atenesos havien prohibit que cap esclau o cap dona aprengués medicina sota pena de mort.[1] Però Agnòdice, amb ganes d'aprendre la ciència mèdica i animada pel seu pare, es va tallar el cabell, es va vestir d'home i va anar a Alexandria a estudiar amb Heròfil, que era un metge expert en fisiologia i anatomia on es va especialitzar en ginecologia.[1][2]
Segons el relat d'Higí quan Agnódice ja havia après medicina i anava a assistir els parts, les dones, que no volien ser examinades per homes, es negaven a veure el metge. Ella, llavors, s'aixecava la roba per mostrar que era dona i així les podia ajudar.[3] Els seus èxits professionals van despertar l'enveja d'altres metges que van acusar Agnòdice de seduir a les seves pacients, i la van portar al tribunal de l'Areòpag. Ella es va aixecar novament la túnica per mostrar que era dona, i llavors els metges la van acusar encara amb més força i va ser condemnada a mort.[1] Però es van presentar davant del tribunal les dones d'alguns notables a les quals havia curat i van retreure als jutges que condemnessin aquella que les havia sanat. Llavors els atenesos van canviar la llei per permetre que les dones lliures poguessin estudiar medicina[4] i cobressin pel seu exercici tot i que s'havien de limitar a l'atenció a altres dones.[1]
S'acostuma a situar la data del seu floruit (època més productiva) cap al 240-230 aC, tenint en compte l'anècdota que la relaciona amb el filòsof estoic Aristó de Quios, deixeble de Zenó, que va viure entre el 320 i el 250 aC. Agnòdice l'hauria guarit d'una obsessió que tenia: creia que una mosca se li posava contínuament al nas.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 71-76. ISBN 9788499927022.
- ↑ «La primera ginecóloga, Agnódice (Siglo IV a.C.)». [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Agnodice de Atenas - Filosofem» (en castellà). [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 274, 10-13
- ↑ Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 254-255. ISBN 9788483673386.