Agricultura de subsistència
L'agricultura de subsistència és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície serveix només per alimentar les persones que hi treballen.
L'agricultura de subsistència no disposa pràcticament de producció excedent que es pugui comercialitzar i, per tant, no hi ha possibilitat d'acumular capital ni d'adquirir subministraments que puguin fer evolucionar el sistema. La superfície mínima per a mantenir una família depèn de factors climàtics, edafològics i de la mena de conreu que es fa.
Aspectes tècnics
En àrees de selva tropical sovint es crema la vegetació espontània i se sembra sobre les cendres. Aquesta pràctica pot provocar l'erosió i destrucció del sòl i impedir la reforestació natural.
Les comunitats que practiquen aquest tipus d'agricultura produeixen per a elles mateixes les llavors que, a banda de ser un patrimoni genètic de gran importància, resulten ser més rústegues que les varietats millorades comercials i poden obtenir una collita en situacions adverses.
El sistema és tan fràgil i els rendiments tan baixos que una sèrie de males collites poden portar a una fam generalitzada.
La mà d'obra és pràcticament l'únic sistema utilitzat, que inclou dones i nens que no reben l'educació, que els podria fer sortir d'aquest cicle econòmic.
Solucions
Les mesures correctores han de tenir en compte la globalitat del problema, que té aspectes culturals, econòmics i socials. Per tal de no fracassar, cal no centrar-se únicament en una reforma de les infraestructures agràries, com ara incrementar regadius o facilitar maquinària agrícola.
La generalització de l'educació, les reformes socials i agràries i els ajuts econòmics en forma de microcrèdits concedits a homes i dones amb projectes viables (dins i fora de l'agricultura) podrien ser unes bones opcions de canvi.