Pixkínida
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia  |
Els pixkínides, bixkínides o ahàrides foren una nissaga de màliks de l'Azerbaidjan a la ciutat d'Ahar i a la seva rodalia, territori que van governar de vers 1155 a 1226. Foren vassalls dels xaddàdides d'Arran i després dels ildegízides.
Descendien d'un noble georgià que fou capturat pel sultà seljúcida Alp Arslan en la seva expedició a Geòrgia (segurament la de l'any 1068) i que fou portat presoner a Pèrsia. Anys més tard un descendent, convertit a l'islam, assabentat el sultà de la seva noblesa, va rebre un tuman que consistia en set viles: Bishkin (Varavi), Khiyav, Alar, Arjaq (Arshaq ?), Ahar, Tegala i Kalayba. Foren vassalls dels atabeks ildeguízides de Tabriz. Segurament el primer que va tenir el tuman fou Bishkin ibn Muhàmmad.
El 1217 Osbeg fou expulsat d'Isfahan pel khwarizmshah Muhammad Ala al-Din; el seu vassall Nusrat al-Din Mahmud ibn Bishkin va portar les seves forces cap a l'Azerbaidjan permetent al seu senyor d'escapar. A Miyana, Nusart al-Din fou fet presoner pels coramis i portat a Hamadan. Informat de la lleialtat de Nusrat al-Din i la seva família, el khwarizmshah li va retornar les seves antigas possessions i li va concedir a mes de Ahar i Varavi i altres, la veïna Sarah (moderna Sarab) que en aquell moment pertanyia a Osbeg.
Alliberat, Nusrat al-Din no va dir res a Osbeg de la cessió de Sarah. Però quan el khwarizmshah Jalal al-Din Manguberti va deposar a Osbeg i va ocupar Tabriz, Nusrat al-Din va exhibir el document que l'acreditava, que Jalal al-Din va acceptar, tractant a Nusrat amb simpatia ja que s'havien conegut durant la captivitat a Hamadan. Nusrat al-Din va passar al servei de conqueridor. Quan un dignatari dels atabeks va buscar refugi a Ahar, el lloctinent de Jalal al-Din, el brutal Sharaf al-Mulk, el va detenir. Quan l'eclau Boghdi es va revoltar en favor d'Osbeg, Nusrat al-Din va procurar la reconciliació del rebel amb Sharaf al-Mulk. Després no torna a aparèixer.
Ahar va caure en mans del khwarizmxah el 1126, i la dinastia es va acabar llavors o va subsistir fins a la conquesta mongola el 1231. El seu record es conserva en la ciutat de Meshkinxahr, a l'est d'Ahar.
La dinastia va encunyar moneda. Dos peces es troben al Museu britànic (del malik Bishkin) i 23 a l'Hermitage (6 de Bishkin, una de les quals esmenta Abu-Bakr, 11 de Mahmud Nusrat al-Din i altres 6 també d'aquest però constant el nom de Manguberti, datada la més recent el 1226).
Llista de maliks[modifica]
- Bishkin ibn Muhammad ?
- Nusrat al-Din Mahmud (a vegades citat com Muhammad), vers 1212-1226.
referència[modifica]
- A. A. Karang, A. A. "Ahar" Arxivat 2007-10-06 a Wayback Machine., Encyclopædia Iranica Online Edition.
- Vladimir Minorsky, (1951), "The Georgian Maliks of Ahar." BSOAS vol. 13/4, pp. 868–77.