Al-Mutawàkil II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Mutawàkil II o Ismail ibn Mansur Billah al-Kasim al-Mutawakkil (1610-15 d'agost de 1676), fou imam zaydita del Iemen, branca kasimita. Fou el primer imam zaydita a regnar al Iemen de manera completament independent dels otomans i la dinastia d'imams zaydites, branca kasimita, va adoptar amb el temps el nom de mutawakkilita i aquest nom va portar l'estat fins a la seva desaparició després de la guerra civil del 1962-1970 (Regne mutawakkilita del Iemen, oficialment de fet Regne mutawakelita del Iemen).

A la mort del imam al-Muayyad bi-llah Muhammad a la seva capital al-Shahara el 29 de setembre de 1644, els seus germans Abu Talib Ahmad i Ismail ibn Kasim (o Qasim, catala Qàssim) es van disputar la successió i fou el segon el que va aconseguir el suport dels ulemes i de la major part dels membres de la família kasimita, especialment de Muhàmmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim (1601-1668) i el seu germà Ahmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim (1619-1681), caps militars hàbils amb molta influència al sud del Iemen. Ahmad ibn al-Mansur es va revoltar (1645) reclamant l'imamat però fou derrotat i es va rendir i Ismail fou aclamat agafant el nom d'al-Mutawakkil (II). Abu Talib Ahmad va rebre el govern de Sada.

Va estendre la seva autoritat al sud, cap Aden i Lahej (1645), al-Bayda i Yafa (1655), Hadramaut (1659-1660) i Zufar (1662/1663). Tot i que amb ell l'imamat va arribar al zenit del poder, rarament va participar en les campanyes militars i es va dedicar principalment a la pietat i a l'estudi. Va redactar nombrosos tractats de jurisprudència zaydita dels que als menys 23 s'han conservat. El 1647 va enviar una missió per convertir a l'islam al negus d'Etiòpia, però no va tenir èxit. Va recrear també la funció d'amir al-Hadjdj (encarregat de la peregrinació) que no existia des de l'expulsió dels turcs el 1635.

Va morir el 15 d'agost de 1676 al Jabal Dawran al sud de Sanaa, on havia trasllada la residència de l'imam des de al-Shahara al nord. El va succeir inicialment el seu nebot al-Kasim ibn Muhammad al-Muayyad, sent reconegut al sud de la Tihama. Una assemblea de notables amb diversos ulemes i xerifs es va reunir a Sanaa i va elegir com imam a Ahmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim, però no es va poder imposar arreu, ja que el seu rival i alguns emirs van conservar o adquirir la independència.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Wüstenfel, Jemen, Gottinga, 1884 (alemany)