Alberto Zaccheroni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlberto Zaccheroni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Meldola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de futbol (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
– AC Milan Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
– AC Milan Modifica el valor a Wikidata

Alberto Zaccheroni (Meldola, 1 d'abril de 1953) és un exfutbolista i entrenador de futbol italià. Ha dirigit diverses seleccions estatals, entre d'altres la selecció japonesa a la Copa del Món de Futbol de 2014.[1]

Carrera com a entrenador[modifica]

Zaccheroni va començar la seva trajectòria com a tècnic el 1983, al capdavant del Cesenatico Chimicart.

La temporada 1994-95, va aconseguir una còmoda permanència amb el Cosenza Calcio, equip que partia amb una penalització de 9 punts.

El 1995 va signar amb l'Udinese Calcio, i va ser allí on va guanyar reconeixement, sent premiat com a millor entrenador de la Lliga italiana.[2] La seva bona tasca (va portar a l'equip d'Udine fins al 3r lloc la temporada 1997-98) faria que, durant els anys següents, dirigís els equips més importants del seu país.

Així, el 1998 va arribar a la banqueta de l'AC Milan,[3] amb el qual va aconseguir guanyar el "Scudetto" en la seva primera temporada, posant fi a dos anys de sequera.[4] Romandria en el conjunt llombard fins al març de 2001.[5]

La temporada 2001-02, va entrenar la SS Lazio,[6] classificant-la per la Copa de la UEFA; i durant la temporada 2003-04, va portar les regnes de l'Inter de Milà,[7] amb el qual va acabar 4t en el "Calcio", sent substituït per Roberto Mancini a la banqueta "nerazzurri".[8]

Després d'una fallida experiència al Torino FC,[9][10] es va fer càrrec de la Juventus de Torí en la segona meitat de la temporada 2009-10,[11] però el 7è lloc final en el campionat no li va servir per seguir en el club.[12]

L'agost de 2010, després de la disputa del Mundial de Sud-àfrica, va rellevar Takeshi Okada com a nou seleccionador del Japó.[13] Sota la seva direcció, el conjunt nipó es va proclamar campió de la Copa d'Àsia 2011[14] i va obtenir la classificació pel Mundial 2014.[15] L'eliminació del combinat asiàtic en la primera fase d'aquest torneig va provocar la seva renúncia al lloc.[16]

El 29 de gener de 2016, firma pel Beijing Guoan F.C. de la Superlliga de la Xina.[17] Va ser destituït el 19 de maig de 2016, després d'encaixar 4 derrotes en 9 jornades del campionat xinès.[18]

El 16 d'octubre de 2017, relleva Edgardo Bauza al capdavant de la selecció dels Emirats Àrabs Units.[19] Va deixar el seu lloc després de perdre contra Qatar en semifinals de la Copa d'Àsia.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ footballdatabase.eu
  2. ↑ «Zaccheroni, millor tècnic italià en 1997» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 07-10-1997, pàg. 29. Arxivat de l'original el 2020-12-02 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 2020-12-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 30 maig 2021].
  3. ↑ «Milan confirma a Zaccheroni» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 26-05-1998, pàg. 55. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 21 maig 2019].
  4. ↑ «El Milan conquista el seu 16º "scudetto"» (en castellà). El País, 24-05-1999.
  5. ↑ Agència EFE. «El Milan anuncia la destitució de Zaccheroni» (en castellà). La Veu de Galícia, 14-03-2001. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2013.
  6. ↑ «Zaccheroni relleva a Zoff en el Lazio» (en castellà). El País, 21-09-2001.
  7. ↑ Agència EFE. «Zaccheroni substitueix a Cúper en la banqueta de l'Inter» (en castellà). La Vanguardia, 19-10-2003.
  8. ↑ Marchetti, Pierpaolo «Mancini, nou tècnic de l'Inter» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 16-06-2004, pàg. 50. Arxivat de l'original el 2020-07-28 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 2020-07-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-28. [Consulta: 30 maig 2021].
  9. ↑ Bramardo, Francesco. «Cairo, addio De Biasi. Zaccheroni al Toro» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 08-09-2006.
  10. ↑ Bramardo, Francesco. «Cairo si scusa i licenzia Zac. Riecco De Biasi» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 27-02-2007.
  11. ↑ Agència EFE. «Zaccheroni, nou entrenador del Juventus» (en castellà). El País, 29-01-2010.
  12. ↑ «La Juventus confia la seva ressorgir a De el Neri» (en castellà). El Mundo, 19-05-2010.
  13. ↑ Agència EFE. «Zaccheroni, nou seleccionador del Japó» (en castellà). ABC, 30-08-2010.
  14. ↑ Agència EFE. «Japó derrota a Austràlia i aconsegueix la seva quarta Copa d'Àsia» (en castellà). AS, 29-01-2011.
  15. ↑ Agència EFE. «Japó, primera selecció classificada per al Mundial» (en castellà). AS, 04-06-2013.
  16. ↑ «Dimiteix Zaccheroni» (en castellà). Marca, 25-06-2014.
  17. ↑ Agència EFE. «El Beijing Guoan ja té substitut per a Manzano, Alberto Zaccheroni» (en castellà). Marca, 29-01-2016. [Consulta: 29 gener 2016].
  18. ↑ Agència EFE. «Zaccheroni, destituït en Xinesa» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-05-2016.
  19. ↑ AFP. «Alberto Zaccheroni és el nou seleccionador d'Emirats Àrabs» (en castellà). Gol Caragol, 16-10-2017.
  20. ↑ McAuley, John. «Alberto Zaccheroni's reign as UAE manager set to end following Asian Cup exit» (en anglès). The National, 30-01-2019.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alberto_Zaccheroni&oldid=33243555»