Alejandro Aravena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlejandro Aravena

Alejandro Aravena (2015).
Biografia
Naixement(es) Alejandro Gastón Aravena Mori Modifica el valor a Wikidata
22 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Director Biennal d'Arquitectura de Venècia
28 maig 2016 – 27 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatXile Xile
FormacióUniversitat IUAV de Venècia - postgrau (1992–1993)
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile - arquitectura (1987–1992)
Acadèmia de Belles Arts de Venècia - gravat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGraduate School of Design (2000–2005)
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (1994–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Obres destacables

Torres Siamesas de la Universitat Catòlica de Xile, Campus Sant Joaquín, Santiago de Xile.

TED: alejandro_aravena Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Gastón Aravena Mori (Santiago de Xile, 22 de juny de 1967) és un arquitecte xilè graduat per la Universitat Catòlica de Xile el 1992. Entre 2009 i 2015 va ser membre del jurat del Premi Pritzker[1] i fou nomenat International Fellow of the Royal Institute of British Architects. L'any 2016 Aravena fou premiat amb el Premi Pritzker, reconegut com el Nobel de la seva especialitat.[2]

Obra[modifica]

La seva obra professional inclou centres d'ensenyament, edificis institucionals, d'empreses i públics, museus, cases i habitatges. Els seus llibres inclouen Els Fets de l'Arquitectura, El Lloc de l'Arquitectura i Material d'Arquitectura. Entre les publicacions relacionades amb la seva obra, hi ha el progettare i costruire publicada per Electa; la quarta edició d'Història Critica de l'Arquitectura Moderna de Kenneth Frampton; 60 Innovators Shaping Our Creative Future de Thames & Hudson; així com llibres de Phaidon i Taschen. També hi ha publicacions en revistes sobre arquitectura de més de trenta països. S'han presentat exhibicions sobre la seva obra a Harvard GSD (2004), la Biennal de Sant Pablo (2007), la Biennal d'Arquitectura de Venècia i la Trienal de Milà (2008), entre altres. Des de 2006 és Director Executiu d'ELEMENTAL S.A., una empresa que realitza projectes socials d'infraestructura, transport, espai públic i habitatge, en cooperació amb la Universitat Catòlica de Xile i Copec.[3]

Premis[modifica]

Entre els premis que ha rebut destaquen la Medalla d'Arquitectura Erich Schelling de 2006 (Alemanya), el Lleó de Plata de 2008 a la Venice Architecture Biennale, el Premi Avonni a la Innovació de 2009 i el Premi Marcus d'Arquitectura.[4]

L'any 2016 fou guardonat amb el Premi Pritzker, el guardó d'arquitectura amb màxim reconeixement internacional.[2] Tom Pritzker, el director executiu i president de la Fundació Hyatt que patrocina el premi va dir que l'arquitectura d'Aravena «dona oportunitats econòmiques als menys privilegiats, mitiga els efectes dels desastres naturals, redueix el consum d'energia i brinda un espai públic acollidor», va qualificar a Aravena com a «Innovador i inspirador» assenyalant que «mostra com l'arquitectura d'òptima qualitat pot millorar la vida de les persones».[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Aravena
  1. «Jury» (en anglès). Pritzker Architecture Prize. [Consulta: 14 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 Farré, Natàlia «El xilè Alejandro Aravena guanya el premi Pritzker». El Periòdico, 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  3. Alemany, Luis «El chileno Alejandro Aravena gana el premio Pritzker 2016» (en castellà). El Mundo, 13-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  4. Andrade, Mariano «Chileno Aravena, cuarto latinoamericano en ganar el Pritzker de arquitectura» (en castellà). Noticias Yahoo, 14-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  5. Pogrebin, Robin «Pritzker Prize for Architecture Is Awarded to Alejandro Aravena of Chile» (en anglès). The New York Times, 13-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].