Alfred Pallardó i Guillot
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1855 Santa Coloma de Farners (Selva) |
| Mort | 1929 (73/74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, periodista |
Alfred Pallardó i Guillot (Santa Coloma de Farners, Selva, 1855 — Barcelona, 1929) va ser un autor teatral i periodista.[1]
D'ofici impressor, es va traslladar el 1887 a Madrid, on va dirigir La Nación i va contribuir a la fundació del Centre Català. Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 es va establir a Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres, va fundar la revista “Juventud Ilustrada” i va ser redactor en cap de Las Noticias.
Va publicar, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre, obres teatrals en llengua castellana (entre les quals els drames Atrás el extranjero, 1879, segona part d'El sitio de Gerona, de Josep O. Molgosa, i Los misterios de Barcelona, 1915), i en llengua catalana (entre les quals les peces còmiques La quitxalla, 1909; Gènit i figura, 1909, i Lo marit de la meva dona, 1921, i una refosa de Rabagàs. Lo vividor polític, 1913, de Victorien Sardou).
Va traduir al castellà una obra de Carolina Invernizio.
Referències[modifica]
- ↑ «Alfred Pallardó i Guillot». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.