Josep Oriol Molgosa i Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Oriol Molgosa i Valls
Biografia
Naixement17 desembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1909 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, actor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsConrad Molgosa i Planas Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume Molgosa i Valls Modifica el valor a Wikidata

Josep Oriol Molgosa i Valls (Barcelona, 17 de desembre de 1844[1] — Barcelona, 15 d'abril[2] del 1909) va ser administrador i gerent de teatres, editor, escriptor, actor[3] i dramaturg. Se li atribueix[4] la frase publicitària "éxito que ha asombrado a la misma empresa".

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Oriol Molgosa i Ferrer d'ofici teixidor natural de Barcelona i de Francesca Valls i Casanovas de L'Hospitalet de Llobregat. Membre d'una família artística, el seu germà Jaume va ser actor i dramaturg, i Susagna Molgosa, filla d'aquest, actriu. Fills d'en Josep Oriol[5] foren Conrad i Ramon Molgosa i Planas, ambdós músics i compositors.

Al llarg de la seva carrera professional tocà diverses tecles en el món del teatre barceloní: va ser[6] apuntador (1870, teatre Odeon), actor (1882, teatre Espanyol), gerent (1883-1886, diversos teatres del passeig de Gràcia), representant (1887, teatre Novedades) i, finalment i per molts anys, administrador[4] del teatre Tívoli (1887-1902). A més, escriví, traduí o arranjà gran nombre d'obres de teatre, i feu imprimir fullets amb arguments de peces representades.

Fou autor d'un important nombre d'obres de teatre. Per bé que moltes quedaren inèdites (per exemple César el mulato, drama en 4 actos, del 1883; Un mató ó'l dia de San Joseph), també se'n publicaren moltes altres, en català i en castellà. En destaquen Una resurrecció (1887), Mestre Jan o l'honra del treball (1895) i, en castellà, la força citada El sitio de Gerona (1887). Col·laborà en publicacions periòdiques, especialment[7] al Diario de Comercio que havia dirigit en Pere Estasen, però també en altres, com el 1863 a la revista madrilenya Semanario Popular (La choza, al núm. 10; El arbol de la rigidez, al núm. 15), el 1874 a La Rondalla (La negra intenció d'un negre, p. 40), a l'Almanac de l'Esquella de la Torratxa (La camisa de l'amor, 1891; Separació, 1892; Á Joseph O. Molgosa, 1893) i a La Tomasa el 1892 (Escatimadora, poesia) i el 1903 (poema Voluntaris catalans). El 1893 aplegà un seguit d'escrits circumstancials[8] en el volum Caprichos de sobremesa, que s'autoedità. També traduí i arranjà obres d'altres autors (Edmond Rostand, Théodore Lajarte). Durant el temps que fou administrador de teatre, edità força llibrets amb l'argument, i de vegades fragments del text, de les obres que s'hi representaven.

Va ser membre de la societat humorística "El Niu Guerrer" (apareix com a secretari al[9] 1880)

D'ell es digué

« Molgosa, desconegut de les promocions actuals, fou a la segona meitat del segle xix popularíssim en el món teatral barceloní... Per espai de quaranta anys fou Molgosa primer i segon apuntador i actor, representant, administrador i autor, ço que diu la varietat i l'extensió de les seves aptituds. »
Teatre català 1932[6]

Obres[modifica]

(selecció)

Impressions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Naixements. 1844. Registres. Llibre 4 (Núms. 1 a 772). Registre 633.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-12-1844. [Consulta: 4 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  2. «Necrológica». El Principado, núm. 105, 16-04-1909, pàg. 2433.
  3. «Josep Oriol Molgosa i Valls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 Vega, Vicente «La risa eterna: publicidad». ABC [Sevilla], 16-08-1953, pàg. 35-36.
  5. Tingué amb Dolors Planas quatre fills, pel cap baix: Josep Oriol, Ramon, Francesca de P. i Conrad ( «Necrológica de Conrad Molgosa». La Vanguardia, 13410, 26-08-1917, pàg. 2.)
  6. 6,0 6,1 «Presentació de la reimpressió d'un article seu del 1868, "Els còmics d'afició"». El teatre català, núm. 10, 03-12-1932, pàg. 146.
  7. «Ressenya de "Caprichos de sobremesa"». La Ilustració Catalana, 305, 31-03-1893, pàg. 95.
  8. «Ressenya de "Caprichos de sobremesa"». La Vanguardia, 22-03-1893, pàg. 3.
  9. Museu Frederic Marès. La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 129.  Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
  10. «Original manuscrit de "Colls y punys", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r novembre 2013].
  11. "del drama catalá del senyor Molgosa que s'estrenarà lo dissapte vinent en lo teatro del "Odeon"... n'han sigut suprimits alguns versos per ordre del govern de la provincia" ( «Teatro del Odeon». Diari català, 24-02-1880, pàg. 403.)
  12. «Consulta de l'original manuscrit de "La honra del treball", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r novembre 2013].
  13. L'original francès podria tractar-se de M.Lombard, ou, le voyage d'agrément, folie-vaudeville en un acte, de Varin, M. Desvergers i M. Lubize, estrenada al "Théâtre de la Porte-Saint-Martin" de París al 1832 «Enllaç».
  14. «El Secreto de mi tio, reproducció». [Consulta: 1r desembre 2013].
  15. Segona edició: Madrid: Est. tip. Montoya y Compañía, 1886
  16. Edició facsímil moderna: Molgosa Valls, José O. El Sitio de Gerona, drama histórico-patriótico en 3 actos y un prólogo. Valencia: Librerías París-Valencia, 1994.