Josep Oriol Molgosa i Valls
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1844  Barcelona |
| Mort | 15 abril 1909 (64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, actor, dramaturg |
| Gènere | Teatre |
| Família | |
| Fills | Conrad Molgosa i Planas |
| Germans | Jaume Molgosa i Valls |
Josep Oriol Molgosa i Valls (Barcelona, 17 de desembre de 1844[1] — Barcelona, 15 d'abril[2] del 1909) va ser administrador i gerent de teatres, editor, escriptor, actor[3] i dramaturg. Se li atribueix[4] la frase publicitària "éxito que ha asombrado a la misma empresa".
Biografia[modifica]
Era fill de Josep Oriol Molgosa i Ferrer d'ofici teixidor natural de Barcelona i de Francesca Valls i Casanovas de L'Hospitalet de Llobregat. Membre d'una família artística, el seu germà Jaume va ser actor i dramaturg, i Susagna Molgosa, filla d'aquest, actriu. Fills d'en Josep Oriol[5] foren Conrad i Ramon Molgosa i Planas, ambdós músics i compositors.
Al llarg de la seva carrera professional tocà diverses tecles en el món del teatre barceloní: va ser[6] apuntador (1870, teatre Odeon), actor (1882, teatre Espanyol), gerent (1883-1886, diversos teatres del passeig de Gràcia), representant (1887, teatre Novedades) i, finalment i per molts anys, administrador[4] del teatre Tívoli (1887-1902). A més, escriví, traduí o arranjà gran nombre d'obres de teatre, i feu imprimir fullets amb arguments de peces representades.
Fou autor d'un important nombre d'obres de teatre. Per bé que moltes quedaren inèdites (per exemple César el mulato, drama en 4 actos, del 1883; Un mató ó'l dia de San Joseph), també se'n publicaren moltes altres, en català i en castellà. En destaquen Una resurrecció (1887), Mestre Jan o l'honra del treball (1895) i, en castellà, la força citada El sitio de Gerona (1887). Col·laborà en publicacions periòdiques, especialment[7] al Diario de Comercio que havia dirigit en Pere Estasen, però també en altres, com el 1863 a la revista madrilenya Semanario Popular (La choza, al núm. 10; El arbol de la rigidez, al núm. 15), el 1874 a La Rondalla (La negra intenció d'un negre, p. 40), a l'Almanac de l'Esquella de la Torratxa (La camisa de l'amor, 1891; Separació, 1892; Á Joseph O. Molgosa, 1893) i a La Tomasa el 1892 (Escatimadora, poesia) i el 1903 (poema Voluntaris catalans). El 1893 aplegà un seguit d'escrits circumstancials[8] en el volum Caprichos de sobremesa, que s'autoedità. També traduí i arranjà obres d'altres autors (Edmond Rostand, Théodore Lajarte). Durant el temps que fou administrador de teatre, edità força llibrets amb l'argument, i de vegades fragments del text, de les obres que s'hi representaven.
Va ser membre de la societat humorística "El Niu Guerrer" (apareix com a secretari al[9] 1880)
D'ell es digué
| « | Molgosa, desconegut de les promocions actuals, fou a la segona meitat del segle xix popularíssim en el món teatral barceloní... Per espai de quaranta anys fou Molgosa primer i segon apuntador i actor, representant, administrador i autor, ço que diu la varietat i l'extensió de les seves aptituds. | » |
| — Teatre català 1932[6] | ||
Obres[modifica]
(selecció)
- Molgosa, José Oriol. Caprichos de sobremesa, prosa y verso [català i castellà]. Barcelona: Imp. de Henrich y Cia., 1893.
- Molgosa, José Oriol; Verdú, Josep Gestus. Colls y punys, comedia catalana en un acte y en vers. Barcelona: Bibl. de Lo Teatro Catalá, 1895 (Biblioteca del periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1879[10]
- «Els còmics d'afició». El teatre català, 3, 24 i 31 desembre 1932. Reimpressió d'un escrit del 1868, en tres parts: Les societats dramàtiques; L'assaig; La representació
- Rostan, Edmundo; Molgosa, José O. (traducció i adaptació). Cyrano de Bergerac, revista y explicación de la interesante tragicomedia en 5 actos. Barcelona: Joaquín Solé, 1903.
- Molgosa, José O.; Pous, José María; Giménez, Ricardo (música). Los Españoles en Africa, episodio dramático histórico, en un acto y seis cuadros. Barcelona: Imp. Pujol y Cia., 1894. Estrenada el 1894
- Molgosa Valls, Joseph Oriol. Mestre Jan, o, L'honra del trevall, drama català en cinch actes, arreglo... de la novela Mr. Lombart l'artisan. Barcelona: Lo Teatro Regional, 1895 (Biblioteca de Lo Teatro Regional). Del 1873, va ser estrenada censurada[11] el 1880[12][13]
- Pablo Clarís, ó, El padre de los catalanes, drama histórico-patriótico, en 7 actos y en prosa. Barcelona: Lo Teatre Català, 1898 (Biblioteca de'l periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1878
- Molgosa Valls, José O. La República Francesa, o, La revolución del 93, drama histórico en 6 actos y en prosa basado sobre la historia de Francia. Barcelona: Lo teatre catalá, 1897 (Biblioteca del periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1880
- Molgosa Valls, Joseph O. Una resurrecció, comèdia en un acte, 1887. Estrenada el 1885
- Boisseaux, Henry (autor original, no acreditat); Lajarte, Théodore (música); Casademunt, Joan Manel (adaptació); Molgosa, José O. (adaptació). El Secreto de mi tío, pasatiempo cómico-lírico en un acto y en prosa. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús, 1890. Estrena barcelonina, 1890; adaptació de Le Secret de l'oncle Vincent[14]
- Molgosa Valls, José O. El Sitio de Gerona, drama histórico-patriótico en 3 actos y un prólogo. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig, 1879. Estrenada el 1878[15][16]
Impressions[modifica]
- Ocaña, Aquilino Juan (lletra); Espí Ulrich, José (música). Aurora, argumento de la ópera española en tres actos y 5 cuadros. Barcelona: José Oriol Molgosa, s.a..
- Pina Domínguez, Mariano (lletra); Vidal y Llimona, Andrés (música). El colegial Totó, argumento y coplas de la zarzuela cómica en tres actos. Barcelona: Molgosa (José Oriol), s.a..
- Camprodón, F. (lletra); Gaztambide, (música). Argumento y cantables de la zarzuela en tres actos, arreglada á la escena española, El Diablo las carga. Barcelona: Molgosa, [19?].
- Feliu y Codina, José (lletra); Bretón, Tomás (música). La Dolores, argumento de la ópera española en tres actos y en verso. Barcelona: José Oriol Molgosa, s.a..
- Fereal, C. (lletra); Bretón, Tomás (música); Agramunt, J. (arranjament castellà). Garín, argumento de la ópera en cuatro cuadros. Barcelona: José Oriol Molgosa, 1893. S'hi indica: "Este argumento es propiedad de José Oriol Molgosa"
- Pina Domínguez, Mariano (lletra); Roger, Víctor (música); Vidal y Llimona, Andrés (arranjament). El húsar, argumento, coplas y versos de la zarzuela cómica en dos actos y tres cuadros. Barcelona: José Oriol Molgosa, 1893.
- Boucheron, Maxime (lletra); Audran, Edmond (música); Granés, Salvador Mª. Miss Helyett, opereta cómica en tres actos. Barcelona: José O. Molgosa, 189?. Estrenada al Teatre Tívoli el 1892
- Sierra, Eugenio (text); Albéniz, Isaac (música). Argumento de la zarzuela cómica en un acto y dos cuadros Sant Antonio de la Florida. Barcelona: Molgosa (José Oriol), 1895? [Consulta: 10 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-15 a Wayback Machine.
- Jaques, Federico (lletra); Rubio, Ángel (música); Gª Catalá, Juan (música). La Virgen del mar, zarzuela en dos actos, divididos en siete cuadros. Barcelona: José O. Molgosa, 1890.
- Llibrets d'òperes: Lakmé
- Col·lecció "Biblioteca de l'espectador": Nuestra Señora de París, de Victor Hugo; 137 - Artús, d'Amadeu Vives; 155 - Tristán e Isolda, de Wagner; 199 - Ifigenia en Taurida, de Gluck; 209 - Sigfrido, de Wagner; 210-Los ingleses en el Transwaal, de Leon Fayet
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements. 1844. Registres. Llibre 4 (Núms. 1 a 772). Registre 633.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-12-1844. [Consulta: 4 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Necrológica». El Principado, núm. 105, 16-04-1909, pàg. 2433.
- ↑ «Josep Oriol Molgosa i Valls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Vega, Vicente «La risa eterna: publicidad». ABC [Sevilla], 16-08-1953, pàg. 35-36.
- ↑ Tingué amb Dolors Planas quatre fills, pel cap baix: Josep Oriol, Ramon, Francesca de P. i Conrad ( «Necrológica de Conrad Molgosa». La Vanguardia, 13410, 26-08-1917, pàg. 2.)
- ↑ 6,0 6,1 «Presentació de la reimpressió d'un article seu del 1868, "Els còmics d'afició"». El teatre català, núm. 10, 03-12-1932, pàg. 146.
- ↑ «Ressenya de "Caprichos de sobremesa"». La Ilustració Catalana, 305, 31-03-1893, pàg. 95.
- ↑ «Ressenya de "Caprichos de sobremesa"». La Vanguardia, 22-03-1893, pàg. 3.
- ↑ Museu Frederic Marès. La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 129. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
- ↑ «Original manuscrit de "Colls y punys", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ "del drama catalá del senyor Molgosa que s'estrenarà lo dissapte vinent en lo teatro del "Odeon"... n'han sigut suprimits alguns versos per ordre del govern de la provincia" ( «Teatro del Odeon». Diari català, 24-02-1880, pàg. 403.)
- ↑ «Consulta de l'original manuscrit de "La honra del treball", al web de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ L'original francès podria tractar-se de M.Lombard, ou, le voyage d'agrément, folie-vaudeville en un acte, de Varin, M. Desvergers i M. Lubize, estrenada al "Théâtre de la Porte-Saint-Martin" de París al 1832 «Enllaç».
- ↑ «El Secreto de mi tio, reproducció». [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Segona edició: Madrid: Est. tip. Montoya y Compañía, 1886
- ↑ Edició facsímil moderna: Molgosa Valls, José O. El Sitio de Gerona, drama histórico-patriótico en 3 actos y un prólogo. Valencia: Librerías París-Valencia, 1994.