Josep Feliu i Codina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Feliu i Codina

Josep Feliu i Codina, a la revista Barcelona cómica de 12.1.1895
Naixement 11 de juny de 1854
Barcelona
Mort 2 de maig de 1897 (als 42 anys)
Madrid
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Escriptor, periodista, dramaturg
Tema sentimentalisme rural
Obres mestres El mas perdut (1881)
El gra de mesc (1883)
El nuvi

Josep Feliu i Codina (Barcelona, 11 de juny de 1854[1] - Madrid 2 de maig de 1897)[2] fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.[3][4] Fundà les revistes La Pubilla (1867), Lo Nunci (1877) i La Jornada a Barcelona, i a Madrid dirigí La Iberia.[4] Éra germà d'Antoni Feliu i Codina. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre realista en castellà inspirat per la vida popular de la península Ibèrica. Va viatjar per Castella, Aragó, Extremadura i Galícia per cercar temes i personatges.[5]

Context[modifica | modifica el codi]

Cap a finals dels anys seixanta del segle XIX sorgí una nova generació d'autors que serien decisius per a l'evolució del teatre català. El seu membre més destacat era Serafí Pitarra, que cultivava tant el drama com la comèdia de costums i fou autor, entre d'altres, de l'obra El ferrer de tall (1874). Altres escriptors de la generació foren Eduard Vidal i Valenciano, Josep Feliu i Codina, Joaquim Riera i Bertran, Conrad Roure, Valentí Almirall o Josep Maria Arnau.[3]

La majoria d'aquests autors coincidiren — i s'influïren mútuament — als tallers que s'organitzaven en alguns pisos particulars. Aquestes trobades podien ser tant polítiques com d'entreteniment, i en moltes ocasions s'hi feren també representacions teatrals.[3] Els joves que s'hi reunien, procedents de diversos estrats socials, tenien una forta consciència política i utilitzaven la literatura com a instrument per a criticar la cultura establerta, amb un tractament humorístic que incloïa la caricatura i la paròdia.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Frontís de Lo Bruch 1880
Obra dramàtica
  • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria. (1869) En col·laboració de Frederic Soler. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 20 d'abril de 1869.
  • La Rambla de les Flors. (1870) En col·laboració amb Frederic Soler. Música de Josep Teodor Vilar. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
  • Els fadrins externs. (1870) Comèdia de costums catalans en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, la nit del 4 de febrer de 1870.
  • Cara i creu, comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre de Bon Retir de Barcelona, el 22 d'agost de 1877.
  • El rabadà. (1878), estrenada al teatre Romea el 5 d'abril de 1878.
  • El mestre de minyons (1878), estrenada al teatre Romea el 8 d'octubre de 1878.
  • Cofis i Mofis. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea l'1 d'abril 1879.
  • La mà de l'anglès. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, en col·laboració de Frederic Soler i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de desembre de 1879.
  • La volva d'or. (1880), Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea el 10 d'octubre de 1880.
  • A ca la sonàmbula (entremes en vers, 1881). Estrenada en el Teatro Català del Romea el 1881.
  • El barretinaire. (1882) Revista còmico-seriosa-lírico-ballable en 2 actes. Música de Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el dijous, 20 de juliol de 1882.
  • La tuna. (1882) Sarsuela en tres actes i cinc quadres. Música de Nicolau Manent. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès el dissabte 21 d'octubre de 1882.
  • L'esparver. (1883), Sarsuela en tres actes. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès. 1883
  • El rústic "Bertoldo". Farsa grotesca en quatre actes i en vers, en col·laboració de Joan Molas i Casas i Frederic Soler, estrenada al teatre Romea el dia 2 de maig de 1886.
  • Un pis a l'Eixample. (1886) Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al teatre Romea, la nit del 21 d'octubre de 1886.
  • María del Carmen. (1898), Zarzuela. Música d'Enric Granados. Madrid. 1898
Prosa
  • La Dida. novel·la, Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1875, 304 pàgines
  • Lo Rector de Vallfogona. Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1876, 276 pàgines
  • Lo Bruch. Barcelona, La Renaixensa, 1880, 219 pàgines

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Don José Feliú y Codina» (castellà), ABC (diari), 29 d'agost de 1920
  2. «Feliú y Codina, José» (castellà) Fitxa biogràfica en Enciclopedia, Calatayud.org
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 d'octubre 2012].
  4. 4,0 4,1 «Josep Feliu i Codina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Josep Feliu i Codina» Biografías y Vidas