Ambliopia
| Ambliopia | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
| CIM-10 | H53.0 |
| CIM-9 | 368.0 |
| DiseasesDB | 503 |
| MedlinePlus | 001014 |
| eMedicine | oph/316 |
L'ambliopia és un trastorn del sistema visual que es caracteritza per una visió escassa d'un ull que que per altra banda, fisiològicament és normal o que presenta un grau d'anormalitat estructural inestimable. Es considera que afecta entre un 1 i un 5 % de la població.
L'ull afectat d'ambliopia rep el nom d'ull ambliop o, popularment, ull gandul; en oposició a ell, l'ull que no n'està afectat es designa amb el terme de ull dominant.
Pot existir algun defecte a l'ull, com per exemple una miopia, però això no justifica pèrdua de visió. Generalment la afectació es unilateral i es produeix com a conseqüència de falta d'estimulació visual adequada durant el període crític de desenvolupament visual, el que afecta als mecanismes neuronals encarregats de la visió. És present en un 4% de la població.
Es possible que la ambliopia afecti als dos ull, si els dos han sofert un període llarg de deprivació visual. Això pot passar quan existeix una cataracta congènita que afecti als dos ulls (opacitat del cristal·lí present en el naixement que impedeix la visió). Si es realitza una intervenció quirúrgica aviat per eliminar la cataracta, el nen podrà tenir una bona visió, però si la intervenció es fa massa tard, després de que passi el període maduratiu de desenvolupament visual, la cirurgia de la cataracta no servirà per millorar la capacitat visual, doncs el cervell no es capaç de processar els estímuls visuals, per tant el dèficit de visió seria en aquest últim exemple impossible de corregir.
En la majoria dels casos existeix un defecte de refracció (miopia, astigmatisme o hipermetropia) asimètric que no ha estat detectat o corregit durant la infantesa. Quan la diferencia de capacitat visual entre els dos ulls és important, l'infant utilitza únicament l'ull de major capacitat, mentre que el contrari acaba per quedar anul·lat funcionalment, encara que la seva estructura física romangui intacta.
El tractament més comú consisteix en realitzar la oclusió durant períodes controlats de l'ull que té bona visió per estimular les vies neuronals de l'ull afectat.
Causes [modifica]
Entre les causes d'ambliopia es troben: ·Estrabisme. Aquesta malaltia l'ull desviat perd la seva capacitat en benefici de l'ull fixador. ·Deprivació. Es el cas de la cataracta congènita (present des del naixement) i altres trastorns com les opacitat de la còrnia i la ptosis palpebral (caiguda de la parpella). Si el trastorn no es corregeix a temps, la pèrdua de visió persisteix encara que la malaltia que la va originar s'hagi solucionat. ·Ametropies. Com ja s'ha comentat passa freqüentment en casos de miopia si la diferencia de graduació entre els dos ulls es important.
Diagnòstic [modifica]
L'efectua un Optòmetre amb estudis i entrenament visual mitjançant un examen complet de la visió. Es important fer aquest examen als nens el més aviat possible, preferentment abans dels tres anys d'edat. Es fonamental comprovar l'agudesa visual dels dos ulls.
Tractament [modifica]
El tractament es basa en 3 pilar fonamentals: determinar la causa del problema, corregir-la amb els mitjans necessaris, per exemple l'us d'ulleres si existeix alguna anomalia de refracció i realitzar la oclusió de l'ull que té bona visió per estimula les vies neuronals de l'ull afectat.
Els nens hauran de ser controlats periòdicament, amb la freqüència necessària, fins als dotze anys d'edat. La col·laboració dels seus pares es bàsica ja que gran part de l'èxit del tractament depèn de la seva dedicació. La recuperació es més ràpida si són sotmesos a un programa d'estimulació primerenca.
El diagnostic primerenc es prioritari i ha de ser realitzat per l'especialista en entrenament visual. En la detecció del trastorn han de col·laborar els pares, professors i optòmetres.
El tractament ha d'iniciar-se el més aviat possible, preferentment des d'el moment en que es detecti i es necessari realitzar un control des del moment en que neixen els nens, avaluant objectivament. Un us correcte del pegats ortòptics haurà de fer-lo un especialista capacitat, degut a que cada pacient haurà de portar un estricte control i un esquema personalitzat de revisions periòdiques per l'especialista. Un mal us dels pegats ortòptics pot empitjorar les condicions inicials. El tractament no ha de ser abandonat abans dels 10 anys per el risc de recaiguda.
