Amr ibn Adí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amr (I) ibn Adí ibn Nasr ibn Rabia ibn Namara ibn Lakhm, més conegut simplement com a Amr ibn Adí (en àrab عمرو بن عدي, ʿAmr ibn ʿAdī), fou el primer rei làkhmida de Hira, que regnà suposadament entre els anys 268 i 288.

Les llegendes àrabs en parlen i diuen que el seu pare Adi va utilitzar una estratagema per obtenir la mà de Raqaix, germana de Jadhima al-Abraix, el rei tanúkhida, del que era parent. Amr, fruit de la unió, va guanyar el favor de Jadhima. Aquest fou seduït i mort per Al-Zabba, suposadament la reina Zenòbia de Palmira, i Amr va pujar al tron dels làkhmides i va establir la capital a Hira. Segons la llegenda, amb ajut del savi Kusayr i mitjançant un ardit, va venjar al seu oncle i va matar Al-Zabba.

La seva personalitat real no està en dubte, ja que apareix a la inscripció d'Al-Namara. Les llegendes li atribueixen un regnat de 118 anys però Caussin de Perceval situa el seu govern entre el 268 i el 288. Li va succeir el seu fill Imru-l-Qays ibn Amr (288-328).