Anatoli Mikhàilov (compositor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnatoli Mikhàilov
Biografia
Naixement18 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata
República Socialista Soviètica Autònoma de Txuvàixia (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Txeboksari (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, acordionista, músic de baian, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica popular Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaian i acordió Modifica el valor a Wikidata

Anatoly Mikhailovich Mikhailov (Staroselka, districte de Tsivilsky, República Socialista Soviètica Autònoma de Txuvàixia, Federació de Rússia, 18 de juliol, 1931 - Txeboksari, República de Txuvàixia, 22 de novembre, 1997), va ser una figura destacada de la cultura musical de Txuvàixia, compositor i professor de música.[1]

Biografia[modifica]

Després d'haver rebut una educació durant set anys a l'escola rural d'Ivanovo, va anar a estudiar al Col·legi Agrícola Tsivilsky (1945-47). Des de 1948, va començar a treballar com a director musical a l'orfenat de Tsivilsky i com a acordionista-acompanyant a l'escola professional de Tsivilsky. El 1954 es va graduar al departament de direcció i coral del "Txeboksari Music College" que portava el seu nom. Va tenir a F. P. Pavlova (a la classe de direcció de V. F. Verzhbitsky, a la classe de piano amb D. S. Nofel-Khodyasheva, en harmonia i composició musical amb G. G. Liskov).

Aleshores, el jove músic va ser reclutat a l'exèrcit, on va ascendir al rang de director del grup de dansa i cançó del regiment. Del 1957 al 1958 va estudiar al Conservatori Estatal dels Urals, "Modest Mússorgski" a la classe de composició musical del professor associat G. N. Beloglazov.

Del 1958 al 1964 va ensenyar música a l'escola número 1 de Txeboksari i a l'internat número 2; ensenya direcció, acordió de botons, piano; teòrica musical i altres disciplines a les escoles de música i educació de Txeboksari, pedagògica Kanash i Tsivilsky.

L'any 1971 va ser admès a la Unió de Compositors de l'URSS, i des de 1977 es dedica íntegrament a la composició, la direcció de concerts, la propaganda musical i les activitats educatives. Va fer uns 300 concerts originals i reunions creatives a la capital Txuvàixia i les ciutats de la regió del Volga.

El 1990 va organitzar l'Associació de Compositors de la República de Txuvàixia, va ser elegit president. Des de 1994 - President de la Junta de la Societat Musical de la República de Txuvàixia.

Va morir el 22 de novembre de 1997 després d'una llarga i greu malaltia.

Memòria[modifica]

[2]L'abril de 1998, la seva vídua, Lidiya Terentyevna Mikhailova, va traslladar els documents de Mikhailov a l'Arxiu Estatal de la República de Txuvàixia per a l'emmagatzematge.

Obres, llibres[modifica]

El compositor va crear unes 1000 obres musicals: l'opereta Плывут, летят крылатые (Els alats floten, volen) amb llibret de S. Shcherbakov; música per a 15 representacions del Teatre Republicà de Titelles i per al drama de P. Osipov "Aidar"; "Poema" per a violí i piano; 6 marxes per a banda de música: "Marxa dels Anys de Guerra", "Marxa de l'Escola Professional"; romanços i cançons.

Va escriure melodies basades en poemes d'I. Ivnik, A. Lukin, A. Savelyev i d'altres. Un lloc significatiu en la seva obra l'ocupen les cançons sobre totes les ciutats de Txuvasia, herois que van créixer en sòl txuvaix, sobre Moscou, sobre el Volga i les ciutats russes.

Les obres vocals, corals i instrumentals d'Anatoly Mikhailov van ser publicades en discos de gramòfon per la companyia Melodiya i s'emmagatzemen als fons de la ràdio txuvaixi i russa.

A Moscou i Txuvàixia, les editorials de llibres van publicar 10 de les col·leccions d'obres de l'autor, incloses 8 obres de cançons i corals.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.gap.archives21.ru/memorials.aspx?id=6692&s_page=2/Дата обращения: 2 мая 2012. Архивировано 5 марта 2016 года.
  2. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20160305065201/http://www.nasledie.nbchr.ru/personalii/deyateli-iskusstva/artisty-i-muzykanty/page-9//Дата обращения: 2 мая 2012. Архивировано из оригинала 5 марта 2016 года.

Bibliografia[modifica]

  • Илюхин, Ю. Анатолий Михайлов юррисем / Ю. Илюхин // Comunisme yalavĕ. - 1971. - 21 de desembre.
  • Ирхи, Г. Çавал тăрăхĕнче, юрă-кĕвĕ уявĕнче / Г. Ирхи// Khipar. — 2004. — 14 ută.
  • Мартьянов, Н. Композитора асăнса / Н. Мартьянов// Khypar. — 2003. — 10 ută.
  • Александров, Ю. Творческий отчет композитора / Ю. Александров// Txuvàixia soviètica. - 1978. - 24 de setembre.
  • Долгов, В. Деревья растут не поодиночке / В. Долгов// Txuvàixia soviètica. - 1998. - 18 de novembre.
  • Зимин, Н. Щедрый талант / Н. Зимин// Txuvàixia soviètica. - 1991. - 18 de juliol.
  • Ильин, С. П. Михайлов Анатолий Михайлович// Ilyin, S.P. Associació de Compositors de la República de Txuvaix / S.P. Ilyin, N.A. Zimin. - Cheboksary, 1995. - pàgs. 88-91.
  • Илюхин, Ю. А. Михайлов Анатолий Михайлович / Ю. А. Илюхин// Enciclopèdia Chuvash. - Cheboksary, 2009. - T. 3: M-Se. — Pàg. 106.
  • Лукиянова, З. Памяти композитора / З. Лукиянова// Notícies de Txeboksari. - 2001. - 18 de juliol.
  • Мартьянов, Н. Фестиваль памяти композитора / Н. Мартьянов // Txuvàixia soviètica. - 2003. - 9 de juliol, etc.
  • Л. И. Бушуева, Ю. А. Илюхин, «Чăваш Енĕн композиторĕсем», Txeboksari, 2014.

Enllaços externs[modifica]

  • Arxiu Estatal d'Història Contemporània de la República de Txuvàixia-[1](rus)