Andreu Oller Navarro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Andreu Oller)
Infotaula de personaAndreu Oller Navarro
Biografia
Naixement16 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1995 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada184 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipBase Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1946–1953 Club Joventut Badalona
1953–1958 CB Orillo Verde
1958–1960 CB Manresa
1960–1963 CB Sant Josep Badalona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1949–1955   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1955Jocs Mediterranis de 1955
1951Jocs Mediterranis de 1951
1950Campionat del Món de bàsquet de 1950 Modifica el valor a Wikidata

FIBA: 81886

Andreu Oller Navarro (Sant Adrià de Besòs, 16 d'octubre de 1929 - Barcelona, 25 d'abril de 1995) va ser un jugador de bàsquet català. Feia 1.84 m. i jugava a la posició de base.

Va ingressar a la Penya el 1946 amb 17 anys, on va jugar durant un espai de nou anys. En aquell equip, que aleshores era conegut com l'huracà verd pel seu ràpid i desbordant joc, hi destacaven jugadors com Jaume Bassó, Marcel·lí Maneja, Josep Brunet, Jordi Parra i Eduard Kucharski, sent capaços de guanyar diverses copes al Reial Madrid.

Després fitxaria per l'Orillo Verde de Sabadell, que aleshores es trobava a segona divisió.[1] En la seva primera temporada van ascendir a primera divisió, i s'hi estaria 3 anys jugant amb l'equip vallesà. Després jugaria una temporada el Bàsquet Manresa i dues més al Sant Josep de Badalona, posant final a la seva carrera esportiva als 31 anys.[2][3]

Va ser internacional amb la selecció espanyola en 35 ocasions. Va participar en el primer mundial de bàsquet disputat a l'Argentina el 1950, encara que amb escassa fortuna, ja que l'equip espanyol va quedar penúltim (novè de deu). En els Jocs del Mediterrani si hi va haver més sort, ja que en els de Barcelona de 1955 es va obtenir la victòria i en els d'Alexandria de l'any 1951 la segona plaça.[4]

Referències[modifica]

  1. «Andrés Oller Navarro». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Nuestros ases: Andreu Oller». Mundo Deportivo, 29-12-1984 [Consulta: 11 maig 2018].
  3. «Andreu Oller». verdinegres [Consulta: 11 maig 2022].
  4. «75 años de Selección». FEB. [Consulta: 11 maig 2018].