Anton Batista i Bondat
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1751 Santa Coloma de Gramenet  |
| Mort | 13 de desembre de 1835 Sant Andreu de Palomar |
Anton Batista i Bondat (Santa Coloma de Gramenet 1751 – Sant Andreu de Palomar 1835) va ser un pagès terratinent i ciutadà honrat de Barcelona que es va instal·lar a Sant Andreu el 1777 i va ser una de les persones més importants i influents del poble de Sant Andreu entre l'últim terç del segle xviii i el primer terç del XIX.
De família originària de Santa Coloma de Gramenet, va ser batejat en dit poble el 8 d'agost de 1751 amb el nom d'Anton Narcís Joan, fill de Joan Batista Galvany i Eulàlia Bondat.[1]
El 10 de març de 1777 es va casar amb Maria Oriol Tristany,[2] una pubilla d'una de les famílies més importants de Sant Andreu de Palomar. El matrimoni no va durar gaire, ja que Maria va morir jove i sense descendència. Entre 1780 i 1781, Anton Batista es va casar en segones núpcies amb Maria Duran i d'aquest matrimoni van néixer els seus únics fills: Pau, Maria, Caterina i Coloma Batista Duran.
Anton Batista es dedicava a comprar bestiar per abastir de carn a la població, destacant les ventes que feia a les carnisseries de Barcelona. Aquest ofici li va donar grans beneficis i en poc temps es va transformar en un pagès comerciant de renom.
Durant la Guerra Gran (1793-95), Anton Batista va aportar a la causa 400 mules de tir que foren utilitzades entre altres coses per moure artilleria, traslladar ferits als hospitals i per aquest fet va ser premiat entre abril i maig de 1796 sent anomenat ciutadà honrat de Barcelona.[1] A partir de 1796 va començar a comprar moltes terres a Sant Andreu passant a ser el terratinent més important a inicis del segle xix.[3][4][5][6][7][8][9][10]
A partir de 1797 sabem que vivia a la masia de Cal Borni, situada on avui dia està l'escola Turó Blau (Gran de Sant Andreu 2) i això va fer que fos conegut popularment com a Anton Borni.[11] Conegut del Baró de Maldà, surt anomenat en el seu Calaix de Sastre en algunes de les seves visites a Sant Andreu.[12][13][14]
La matinada del 13 de desembre de 1835, entre les sis i les set del matí uns lladres van entrar a robar a la casa d'Anton Batista i van provocar la seva mort als 84 anys.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 20-01-1796.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1777». Inèdit, 10-03-1777.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 16-02-1796.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1796». Inèdit, 13-08-1796.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1797». Inèdit, 23-04-1797.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1798». Inèdit, 08-08-1798.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1800». Inèdit, 18-03-1800.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1802». Inèdit, 28-07-1802.
- ↑ AHPB Veguer i Avellà, Fèlix «Manual 1803». Inèdit, 19-01-1803.
- ↑ AHPB Focs Broquetas, Francesc «Manual 1805». Inèdit, 31-07-1805.
- ↑ AADD. Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques.. Llop Roig, 2014, p. 41-44. ISBN 978-84-616-7016-1.
- ↑ D'Amat i de Cortada, Rafel. Calaix de Sastre VIII 1808-1810. Curial, 1995, p. 94. ISBN 84-7256-826-1.
- ↑ Petit Gil, Jordi. Sant Andreu de Palomar durant la Guerra del Francès. CEII, 2013, p. 85-86. ISBN 978-84-616-6758-1.
- ↑ «El Baró de Maldà a Sant Andreu de Palomar», 17-09-2013. [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ AHPB Clos i Gualba, Salvador «Manual 1835». Inèdit, 15-12-1835.