Antoni Alabau i Vergonyós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1753  Barcelona |
| Mort | 1819 (65/66 anys) Cervera (Segarra) |
| Ministre Provincial Franciscà | |
| 1807 – 1815 | |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Antoni Alabau i Vergonyós (Barcelona, Barcelonès, 1753 - Cervera, Segarra, 1819), va ser un religiós i un pensador català de l'orde franciscà.
Va entrar a l'orde de Sant Francesc de Barcelona l'any 1778, i va arribar a ser escollit com a ministre provincial l'any 1807, càrrec que ostentà fins al 1815.[1] Va exercir com a professor de diferents matèries a la Universitat de Cervera: el 1782 com a professor de filosofia escotista, i el 1799 de teologia escotista.[1] A l'Arxiu dels franciscans de Cataluinya es conserven dos volums manuscrits, que contenen les seves lliçons a la universitat cerverina sobre filosofia escotista, les Philosophiæ institutiones (1793-1798).[1] Fou també un dels introductors de l'anomenada "nova filosofia" del caputxí Francisco de Villalpando.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Alabau». Filosofiacatalana.cat. [Consulta: 21 febrer 2021].