Antoni Oliveres i Mata
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1820  Barcelona |
| Mort | 1903 (82/83 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Veu | Tenor |
Antoni Oliveres i Mata (Barcelona, 1820 - Madrid, 1903)[1] fou un cantant i músic català.
Biografia[modifica]
Estudià solfeig amb al pare Ferreres, mestre d'escolania del convent de la Mercè, i amb el seu germà Pere, organista del convent dels Trinitaris descalços. Dels vuit als catorze anys cantà de tiple en les solemnitats religioses, i als deu començà estudiar piano i harmonia, aprenent més tard la flauta i el clarinet.
Dels quinze anys als vint-i-nou fou director d'orquestra, i el 1846 Rachelle li donà les primeres lliçons de cant, que completà a Madrid amb els professors Valldemosa, Luna, Oliva, Moroni i Reart. El 1849 guanyà per oposició la plaça de tenor de la Capilla Real, i cantà en els teatres del Circo (1849) i de la Zarzuela (1859).
Fou un dels primers fundadors de la "Sociedad Artísticomusical de Socorros Mutuos" i també fou soci de la d'"Escriptors i Artistes, de la ""Filarmónica", de Barcelona, i de l'Orfeó Lleidatà.
Referències[modifica]
- ↑ «Ha fallecido en Madrid a los 84 años de edad...». Heraldo de Tarragona : diario político, órgano del Partido Liberal Conservador de la provincia: Año I Número 210 -, 02-12-1903, pàg. 2.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Tom núm, 39, pàg. 1104 (ISBN 84-239-4539-1)