Antoni de Ferrer i Corriol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1844  Vic (Osona) |
| Mort | juliol 1909 (64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, pintor |
Antoni de Ferrer i (de) Corriol (Vic, 5 d'octubre de 1844 - Barcelona, juliol de 1909[1]) va ser un arquitecte, pintor i col·leccionista català.
Biografia[modifica]
Era el fill petit d'una família nombrosa. El seu germà Valentí va ser capità d'infanteria. Un altre germà, Lluís Maria, va sobresortir com a advocat.
Va estudiar dret a Barcelona El 1869 va obtenir el títol de mestre d'obres.[2]
Va participar en diverses iniciatives impulsades pel Cercle Literari de Vic, que durant uns anys (1865-1872) va tenir la seva seu a la casa de la família Ferrer i Corriol. Concretament, va intervenir en l'organització de l'exposició retrospectiva de 1868 i va aportar diverses peces de la seva propietat al Museu que va organitzar el Cercle (una majoria de les quals li van ser retornades el 1884)[3]
L'any 1881 era el secretari de la junta de la secció de belles arts de l'Ateneu Barcelonès que presidia Antoni Gaudí[4]
A Barcelona, va tenir el seu taller al carrer de Jonqueres.
Va ser professor de dibuix lineal i geomètric a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1883-1900)[5]
Arquitectura[modifica]
És autor de diverses cases a Vic, La Garriga (Casa Joan Condal, 1904), Montcada i Reixac (Casa Obregon, 1885) o Barcelona (Gràcia i Sarrià). Sobresurt com a exemple destacat la Casa Ricart de Vic (1902)[6]
Va presentar projectes d'arquitectura en diverses exposicions, per exemple en una organitzada pel Centre de mestres d'obres de Barcelona, el 1876. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 (secció espanyola del Palau de Belles Arts) hi va aportar diversos projectes d'esglésies
Pintura i col·leccionisme[modifica]
Com a pintor, va ser deixeble de Josep Serra i Porson. Es va especialitzar en un tipus de pintura costumista, evocadora d'aspectes de la Catalunya rural tractats amb una visió decantada vers el tradicionalisme i l'anecdotisme. Els seus quadres (que normalment signava A. de Ferrer) van ser molt celebrats per les publicacions artístiques il·lustrades de l'època (vegeu, per exemple La Ilustració Catalana núm. 150, de 15.10.1886; núm. 160, de 15.3.1887; o núm. 299, de 31.12. 1892)
Durant l'últim quart del segle xix va participar en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Olot i Madrid.
A Barcelona va participar en sengles exposicions organitzades per l'establiment d'art de Josep Monter (1873 i 1876). El desembre de 1884 consta la presència d'obra seva a la gran col·lectiva de belles arts organitzada per la Sala Parés. Així mateix, va estar present a les exposicions generals de belles arts organitzades per l'Ajuntament de Barcelona dels anys 1891, 1894 i 1896.
A Olot, va participar en les exposicions de belles arts organitzades pel Centre Artístic d'Olot els anys 1877, 1878, 1879, 1881 i 1883.
A Madrid, consta la seva participació en diverses exposicions nacionals de belles artsː 1881 (Episodi de la batalla del Bruc), 1884 (Les caramelles, festes populars de Catalunya a finals del segle XVIII), 1886 i 1887 (La parada).
Igualment, va ser un dels pintors convidats a la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1882).[7]
Sembla que també va concórrer a l'Exposició Internacional de Berlín (1891).
Arran de la seva mort es va organitzar una mostra retrospectiva de la seva obra pictòrica als salons d'art dels magatzems "El Siglo" de Barcelona[8]
Va ser l'autor del retaule del santuari de Rocaprevera (1886).
Com a col·leccionista, a part de la ja esmentada contribució al Museu del Cercle Literari de Vic, va aportar obres de la seva propietat a sengles exposicions organitzades per l'Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesaː la de 1878 (joies, miniatures i esmalts) i la de 1879 (indumentària i armes). A finals del segle xix una part de la seva col·lecció va ser adquirida i incorporada al Museu de la Història, antecedent dels Museus d'art de Barcelona. Es tractava d'una miscel·lània d'objectes que incloïa material arqueològic, pots de farmàcia, tèxtils, complements d'indumentària, indumentària civil i religiosa, armes, instruments musicals, un autògraf de Jaume Balmes, etc.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 13-07-1909, pàg. 2.
- ↑ Bassegoda Nonell, Joan. Los maestros de obras de Barcelona. Barcelona: ETA, 1973, p. 83.
- ↑ «Del «Círcol» al MEV. La col·lecció d'art i la documentació del Museu del Cercle Literari de Vic (1879-1888)». Quaderns del Museu Episcopal de Vic, V, 2011-2012, pàg. 143-190.
- ↑ Boletín del Ateneo Barcelonés, 9, 1881, pàg. 2.
- ↑ «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ «Antoni de Ferrer i de Corriol - Barcelona Modernista i Singular». [Consulta: 5 maig 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Diario de Sabadell, 09-05-1882, p. 1-4.
- ↑ La Veu de Catalunya, 07-04-1910, pàg. 4.
- ↑ Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi. Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus; noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle XX, 2016 (Memoria Artium).
Bibliografia[modifica]
- Elias de Molins, A. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona, 1889
- Ràfols, Josep F. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña. Tomo I. Barcelona: Editorial Milà, 1951, p. 395-396.
- Salarich Torrents, Miquel S. "Antoni de Ferrer i de Corriol (1844-1909)", Ausa 6 (1969) p. 148-151
- Montmany, A; Coso, T.; López, C.; Fontbona, F.ː Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelonaː Institut d'Estudis Catalans, 2002.