Antoni de Vallmanya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Barcelona |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Antoni de Vallmanya va ser un notari, erudit i poeta de Barcelona del segle xv. Se'n conserven 24 poesies escrites entre el 1454 i el 1486.[1]
Va participar en certàmens conventuals de Barcelona (1457 i 1458) i de València (1474). Al primer d'aquests concursos va guanyar la joia de la desconeixença subvencionada per Martí Bellit.[2]
La seva obra més notable és l'anomenada Sort, on lloa les monges de Valldonzella comparant-les amb heroïnes de l'antiguitat. Hi ha notes en prosa del mateix autor, on dona informació de cadascuna de les heroïnes citades, tot indicant-ne la font.[3]
Participà en un debat poètic amb Joan de Fogassot del qual fou jutge el futur Joan II de Catalunya-Aragó, a qui Vallmanya esmenta com a "lloctinent general de Catalunya". És un debat sobre si una dama hauria de prendre un marit vell i adinerat o un de jove i pobre. Fogassot defensa el jove i VAllmanya el gran. Aquetses pràctiques es relacionen amb entorns cortesans que recorrien a les preguntes sobre casuística amorosa com a forma d'entreteniment social.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Antoni de Vallmanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jaume Vidal Alcover. Síntesi d'història de la literatura catalana. La Magrana, 1980, p. 127. ISBN 978-84-7410-049-5.
- ↑ Guillermo Díaz-Plaja. Historia general de las literaturas hispánicas. Editorial Barna, 1968, p. 870.
- ↑ Gemma Pellisa: La ficció sentimental catalana de la segona meitat del segle XV, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2013