Antonio Angeleri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1801  Pieve del Cairo (Itàlia) |
| Mort | 8 febrer 1880 (78 anys) Milà (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri Monumental de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, pianista, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori de Milà |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Francesco Pollini |
| Instrument | Piano |
Antonio Angeleri, (Pieve del Caire (Llombardia), 25 de desembre, 1801 - Milà, 8 de febrer, 1880), va ser un pianista i professor de música italià.
Angeleri va ser alumne de Francesco Pollini. Del 1826 al 1871 va ser professor de piano al Conservatori de Milà. Aquí va ensenyar, entre altres coses: els pianistes i compositors Guglielmo i Carlo Andreoli, Adolfo i Disma Fumagalli, Amilcare Ponchielli, Giovanni Gaetano Rossi, el posterior director de Wagner, Vittorio Maria Vanzo, Francesco Anzoletti, Vincenzo Appiani, Vincenzo Petrali i la compositora Carlotta Ferrari. Amb Carlo Andreoli va publicar el llibre de text Il pianoforte, que va ser traduït a diverses llengües. És el dedicat de 7 tocates de Stefano Golinelli. El 1832 va tenir un paper clau en el rebuig de la sol·licitud de Giuseppe Verdi com a estudiant al conservatori: les seves mans no eren adequades i no hi havia possibilitat de correcció.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Als wahrer Grund wird jedoch vermutet, dass man aus Platzmangel keinen Schüler aufnahm, der nicht aus dem Lombardo Veneto stammte. Siehe Archivlink (Memento vom 8. August 2017 im Internet Archive). (abgerufen am 29. Juni 2017)
Font[modifica]
- Treccani.it - Angelèri, Antonio