Vittorio Maria Vanzo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1862 Pàdua (Itàlia) |
| Mort | 13 desembre 1945 (83 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, pianista |
| Alumnes | Lídia Lipkóvskaia i Georges Baklanoff (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Birgitte Kriebel |
Vittorio Maria Vanzo (Pàdua (Vèneto), 29 d'abril de 1862[1] – Milà (Llombardia), 13 de desembre, 1945[1]) va ser un director d'orquestra, pianista i compositor italià, un apassionat intèrpret de la música de Wagner i va dirigir diverses de les seves obres, incloses les primeres actuacions italianes.[2][3]
Biografia[modifica]
Va néixer en una família benestant, el seu pare Luigi, doctor en lletres i matemàtiques, era un home de sentiments del Risorgimento i la seva mare una dona noble de la família Storni de Pàdua.[3] Dotat d'un fort tarannà musical i animat per la seva mare, va estudiar la tècnica del piano sota la direcció del pianista i compositor Melchiorre Balbi,[3] que després va perfeccionar assistint al Conservatori de Milà[2] on també va estudiar contrapunt amb Stefano Ronchetti-Monteviti i composició amb Antonio Bazzini.[3] Es va graduar en composició el 1881.[2][3] Després d'acabar els seus estudis, es va dedicar primer a la composició i l'activitat del piano.[2] Durant un cert període es va adaptar al paper de piano acompanyant a l'escola de cant del famós baríton Felice Varesi,[3] després es va dedicar als concerts i va realitzar diverses gires tant a Itàlia com a l'estranger.[3]
Era conegut sobretot com a director d'orquestra i, en particular, com a intèrpret wagnerià.[2] De fet, des dels seus anys al conservatori havia alimentat una intensa curiositat per la música de Richard Wagner. El 1883,[2] per estudiar-lo millor, va anar a Bayreuth per poder-lo escoltar directament al teatre d'aquell compositor, en el Festspielhaus de Bayreuth.[4] També l'any 1883, l'editorial Lucca li va encarregar la direcció de Lohengrin, que es va posar en escena a Parma el 25 de desembre d'aquell any.[4]
El 1891 es va casar amb la cantant noruega Anna Kriebel a qui va acompanyar al piano en diversos concerts de lieder i amb qui va tenir tres fills.[3] El 22 de desembre d'aquell mateix any[5] va dirigir la primera representació italiana de l'òpera de Wagner Die Walküre al Teatre Regio de Torí,[2] obra que després va reprendre el desembre de 1893 al Teatre Comunale de Trieste.[6] El 1891 també va dirigir Edgar de Giacomo Puccini al "Teatro del Giglio" de Lucca i l'any següent el va dirigir al Teatre Regio de Torí.[1] A més, al llarg de la seva carrera, va dirigir obres de Gómez, Catalani, Massenet, Boito, Leoncavallo, Pergolesi i altres.[3]
Edvard Grieg el va conèixer a Kristiania (avui Oslo), l'any 1897 i, després d'escoltar les seves actuacions, tant orquestrals com de piano, va quedar sorprès pel seu virtuosisme.{nota, 1}[4]
A partir de 1906 va abandonar la seva carrera de director per dedicar-se a la composició i l'ensenyament a la seva escola de cant d'òpera que va obrir a Milà,[7] ciutat on va morir el 13 de desembre de 1945.[2][3]
Composicions[modifica]
Va compondre lletres per a veu amb acompanyament de piano, música de cambra, una sonata per a piano i mandolina, així com una òpera de la qual no es va publicar la partitura.[3][4]
Notes[modifica]
| « | No sabria dir si era més gran... com a pianista o com a director. Això sí, si el volgués comparar amb algun gran pianista, hauria de recórrer a Anton Rubinstein o Franz Liszt...". | » |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vittorio Maria Vanzo, su Archivio digitale Ricordi. URL consultato il 10 febbraio 2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Vittorio Maria Vanzo, su Enciclopedia Treccani. URL consultato il 10 febbraio 2023.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Catalogo Autori Padovani - Vittorio Maria Vanzo (PDF), su armelin.it, PDF, Edizioni Armelin - Riviera San Benedetto, Padova, pp. 45-47.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Biografie2-Vittorio Maria Vanzo, su La Casa della Musica-Ferrarini. URL consultato il 10 febbraio 2023.
- ↑ Marcello Conati (a cura di), Interviste e incontri con Verdi, Perugia, Emme Edizioni - Il Formichiere, 1º gennaio 1980, p. 345.
- ↑ Aldo Oberdorfer (a cura di), Giuseppe Verdi - Autobiografia dalle lettere, collana Biblioteca Universale Rizzoli, Rizzoli Editore, gennaio 1941, p. 335.
- ↑ Invito a concerto - Vanzo Vittorio Maria (PDF), su magia dell'opera. URL consultato il 10 febbraio 2023.
Bibliografia[modifica]
- Aldo Oberdorfer (a cura de), Giuseppe Verdi - Autobiografia dalle lettere, sèrie Biblioteca Universale Rizzoli, Rizzoli Editore, gennaio 1941, p. 335.
- Catalogo Autori Padovani 2021 (PDF), a armelin.it, PDF, Edizioni Armelin - Padova, pp. 45-47.
- Marcello Conati (a cura de), Interviste e incontri con Verdi, Perugia, Emme Edizioni - Il Formichiere, 1º gener 1980.
- Invito a concerto - Vanzo Vittorio Maria (PDF), a magia dell'opera. URL consultat el 10 febrer 2023.