Aratinga
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Aratinga de cap daurat (Aratinga aurea)
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||||
Aratinga és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habita zones forestals més o menys tancades de l'àrea Neotropical. El seu nom vulgar, Aratinga, també s'ha utilitzat per designar espècies properes que no pertanyen a aquest gènere, com ara l'Aratinga nandai (Nandayus nenday).
La major part tenen un color predominantment verd, encara que alguns són grocs o taronja. Són ocells socials que a la natura es veuen en grups.
Pertanyen al grup que s'ha denominat "lloros de cua llarga" i moltes de les seves espècies són utilitzades en avicultura. De vegades han fugit del captiveri, i s'han establert de manera més o menys estable, molt lluny de llur àrea natural de distribució, com ara als Països Catalans, on hi ha petites poblacions reproductores d'aratinga mitrada,[1][2] d'aratinga de cap blau[3][2] i d'aratinga de màscara roja.[2][4]
Llista d'espècies [modifica]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.1, 2012), aquest gènere està format per 22 espècies:
- Aratinga acuticaudata - Aratinga de cap blau.
- Aratinga aurea - Aratinga de cap daurat.
- Aratinga auricapillus.
- Aratinga brevipes - Aratinga de Socorro.
- Aratinga cactorum - Aratinga dels cactus.
- Aratinga canicularis - Aratinga de front taronja.
- Aratinga chloroptera.
- Aratinga erythrogenys - Aratinga de màscara roja.
- Aratinga euops - Aratinga cubana.
- Aratinga finschi - Aratinga de Finsch.
- Aratinga holochlora - Aratinga verda.
- Aratinga jandaya - Aratinga jandaia.
- Aratinga leucophthalma - Aratinga d'ulls blancs.
- Aratinga maculata.
- Aratinga mitrata - Aratinga mitrada.
- Aratinga nana - Aratinga de pit brut.
- Aratinga pertinax.
- Aratinga rubritorquis - Aratinga de gola roja.
- Aratinga solstitialis.
- Aratinga strenua.
- Aratinga wagleri - Aratinga de Wagler.
- Aratinga weddellii.
Aratinga breviceps i Aratinga rubritorquis són considerades sovint subespècies d'Aratinga holochroa.[5]
Jean-Baptiste Labat descriu una població de petits lloros que vivien a l'Illa de Guadalupe, proposant-la, amb poques evidències, com una espècie independent, l'Aratinga de Guadalupe (Aratinga labati). No hi ha restes biològics d'aquesta espècie i la situació es considera hipotètica.[6]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aratinga |
- ↑ Aratinga mitrada. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Joan Estrada et al., Lynx ISBN 978-84-96553-54-5
- ↑ Aratinga de cap blau. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 04-07-2010
- ↑ Aratinga de màscara roja. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013
- ↑ A.breviceps i A.rubritorquis com subespècies d'A.holochroa a TAXONOMICON Rev. 04-07-2010
- ↑ Fuller, Errol. 1987. Extinct Birds. Pàgina 131. Penguin Books (England).ISBN 0670817872
