Armando Pego Puigbó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Armando Pego)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)
Infotaula de personaArmando Pego Puigbó
Biografia
Naixement1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Formació professionalFilologia Hispànica
FormacióUniversitat Complutense de Madrid (1993–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCatedràtic d'Humanitats
OcupadorLa Salle Campus Barcelona, catedràtic (2022–)
Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (2016–) Modifica el valor a Wikidata

Armando Pego Puigbó (Madrid, 1970) és un catedràtic d'Humanitats de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL)[1][2] i escriptor.[3]

Es llicencià en Filologia Hispànica el 1993 per la Universitat Complutense de Madrid i es doctorà en Filologia, a la mateixa universitat, el 1997, amb la tesi La propuesta estética de Benjamín Jarnés: un proyecto narrativo dirigida per Antonio García Berrio.[4] Fou becari post-doctoral al The Warburg Institute de la University College of London (1999-2001) i a l'Instituto de Lengua Española (CSIC) (2002).[5][6]

Actualment, ja com a Catedràtic d'Humanitats de la Facultat de Filosofia de Catalunya coordina el Grup d'Investigació consolidat "Filosofia i Cultura".[2] Així mateix, és Director de Comprendre: revista catalana de filosofia.[7] Del 2012 al 2019, va escriure un blog Donna mi prega sota el pseudònim de Guido Cavalcanti. La major part d'entrades són d'aspectes literaris, filosòfics, teològics i eclesiàstics.[8] Ha col·laborat puntualment en mitjans generalistes com La Vanguardia,[9] revistes especialitzades,[10] ressenyat obres de tercers autors[11] i participat habitualment en actes de presentació de llibres i conferències sobre filosofia i religió.[12][13]

Publicacions[modifica]

Llibres
  • Memorias de un güelfo desterrado. Sevilla, Vitela Gestión Editorial, 2016.[1]
  • Teología güelfa. Sevilla, Vitela Gestión Editorial, 2015.[1]
  • XXI Güelfos. Sevilla, Vitela Gestión Editorial, 2014.[1]
  • Modernidad y pedagogía en Pedro Poveda. La experiencia de Covadonga, Salamanca, Universidad Pontificia de Salamanca, 2006.[cal citació]
  • La escritura encendida (Cuatro españoles en la Iglesia del siglo XX), Barcelona, Edimurtra, 2005.[cal citació]
  • El Renacimiento espiritual (Introducción literaria a los tratados de oración españoles. 1520-1566), Madrid, CSIC (Anejos de la Revista de Literatura), 2004.[cal citació]
  • Benjamín Jarnés, Teoría del zumbel, introducción, edición y notas de Armando Pego Puigbó, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2000.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Galera, José María Sánchez. «Armando Pego: «No podemos arrancarnos el mal con denuncias apocalípticas»» (en castellà). El Debate, 18-11-2022. [Consulta: 26 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Armando Pego Puigbó» (en castellà). Deusto. [Consulta: 26 març 2022].
  3. ↑ Galera, José María Sánchez. «El monasterio personal de Armando Pego: una actitud de vida que no es ni «alternativa a la sociedad» ni «Arca de Noé»» (en castellà). El Debate, 01-02-2023. [Consulta: 26 març 2023].
  4. ↑ Puigbó, Armando Pego. La propuesta estética de Benjamín Jarnés: un proyecto narrativo (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1997. 
  5. ↑ Pego Puigbó, Armando. El renacimiento espiritual : introducción literaria a los tratados de oración españoles (1520-1566). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de la Lengua Española, 2004. ISBN 84-00-08224-9. 
  6. ↑ «Armando Pego Puigbó – TRILCAT» (en castellà). UPF. [Consulta: 26 març 2023].
  7. ↑ «Pego Puigbó, Armando», 17-05-2016. [Consulta: 27 abril 2020].
  8. ↑ «Donna mi prega» (en castellà). [Consulta: 27 abril 2020].
  9. ↑ «¿Tercera vía para la Iglesia?» (en castellà). La Vanguardia, 22-07-2007. [Consulta: 26 març 2023].
  10. ↑ Puigbó, Armando Pego «"Memorias", ética y narración en la cultura catalana del siglo XXI». Revista de Estudios Hispánicos, 38, 1, 2004-01, pàg. 119–142.
  11. ↑ «REVIEWS OF BOOKS» (en anglès). Bulletin of Spanish Studies, 79, 1, 2002-01, pàg. 105–132. DOI: 10.1080/14753820252820786. ISSN: 1475-3820.
  12. ↑ «El Seminari expone ediciones del ‘Quijote’» (en castellà). La Vanguardia, 30-04-2005. [Consulta: 26 març 2023].
  13. ↑ «El Ateneu Universitari Sant Pacià abre el curso con nuevos estudios» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2020. [Consulta: 26 març 2023].
  14. ↑ «Armando Pego: "La gran enseñanza del monasterio es la atención al instante, a lo que hay en nosotros de eterno"» (en castellà). Voz Pópuli, 03-02-2023. [Consulta: 26 març 2023].
  15. ↑ «Armando Pego Puigbó: «Los clásicos siguen vibrando dentro de nosotros»» (en castellà). Cultura Más, 26-11-2021. [Consulta: 26 març 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Armando_Pego_Puigbó&oldid=33217031»