Artèmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Artemia
Artemia salina
Artemia salina
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Clade: Pancrustacea
Classe: Branchiopoda
Ordre: Anostraca
Família: Artemiidae
Grochowski, 1895
Gènere: Artemia
Leach, 1819
Espècies[1]

Artemia franciscana
Artemia monica
Artemia persimilis
Artemia salina
Artemia sinica
Artemia tibetiana
Artemia urmiana

Partenogenetic population (s)

Una artèmia és un gènere de crustaci branquiòpode aquàtic. El gènere Artemia és l'únic de la família Artimiidae, que han evolucionat ben poc d'ençà del Triàsic. Foren descobertes per Lymington, a Anglaterra, el 1755.[2] Les artèmies es troben arreu del món en llacs salats terra endins, però no als oceans.

Del gènere n'és ben coneguda una varietat, una subespècie d'Artemia salina que es cultiva profusament i es ven com a mascota amb el nom comercial de Sea-Monkey.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Els ous de les artèmies són inactius metabòlicament i poden romandre en estasi total durant anys en condiciones sense oxigen, fins i tot a temperatures sota zero. Aquesta característica es coneix com a criptobiosi, que vol dir vida oculta (també coneguda amb el nom de diapausa). Un cop es col·loquen a l'aigua, els ous tipus quist es desclouen en unes poques. Els naupli, o larves, tenen menys de 0.5 mm de llargada quan ho fan. Les artèmies tenen un cicle vital d'un any, durant el qual creixen a una mida d'1 cm com a mitjana, en estat madur. Aquesta curta esperança de vida, a part d'altres característiques, com ara romandre en estat latent per llargs períodes, les han fet de gran interès en la recerca científica; per exemple, en experiments a l'espai exterior.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Les artèmies salvatges mengen algues plactòniques. Les cultivades poden alimentar-se també de menjar particulat com ara llevat, farina de blat, polsim de soja o rovell d'ou.[3]

Tolerància a la salinitat[modifica | modifica el codi]

Lea artèmies poden tolerar diferents nivells de salinitat. Un experiment de biologia habitual a les escoles és investigar l'efecte dels nivells de salinitat en el creixement d'aquestes criatures.

Beneficis nutricionals[modifica | modifica el codi]

Les propietats nutricionals dels nauplis acabats de descloure's els fan molt adequats per a ser venuts com a aliment d'aquari, atès que són rics en lípdis i àcids grassos insaturats (però pobres en calci). Aquests beneficis nutricionals són possiblement un motiu pel qual les artèmies només es troben en aigües de gran salinitat amb temperatures considerablement elevades, i per tant, en un entorn poc adient per a potencials depredadors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alireza Asem, Nasrullah Rastegar-Pouyani, Patricio De Los Rios. «The genus Artemia Leach, 1819 (Crustacea: Branchiopoda): true and false taxonomical descriptions». Latin American Journal of Aquatic Research, vol. 38, 2010, pàg. 501-506.
  2. Eads, Brian D.. «SALTY SURVIVORS: Artemia: Basic and Applied Biology». J Exp Biol, vol. 207, 11, 2004, pàg. 1757–8. DOI: 10.1242/jeb.01005 [Consulta: 20 març 2008].
  3. Schumann, Kai. «Artemia (Brine Shrimp) FAQ 1.1». Portland State University, 1997-08-10. Arxivat de l'original el 2007-08-14. [Consulta: 2008-03-20].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artèmia