Arxiu Municipal d'Alacant
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i arxiu municipal  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 03.32.014-124 | |||
,_Alacant.JPG)
L'Arxiu Municipal d'Alacant és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament d'Alacant. És l'encarregat de rebre, conservar i servir els documents relacionats amb la ciutat.[1][2] L'arxiu té com a objectius difondre la història local a través de la consulta dels seus fons per investigadors i garantir la conservació adient dels expedients municipals.[1]
Història[modifica]
El primer testimoni que parla de la institució d'un arxiu a la ciutat el trobem a un estatut del rei Joan d'Aragó, de 23 d'abril de 1459, quan en una carta esmenta que les claus de l'arxiu les tinguera l'escrivà de la Sala, qui s'encarregava de la gestió administrativa i de portar la documentació general del Consell i dels òrgans. Entre les seues funcions estava la confecció i la custòdia de l'arxiu de la correspondència de govern i les diferents provisions reals i ordres. També era el responsable de cosir i registrar en llibre corrent, les cartes i provisions reals i ordenes que anaven dirigides des del Consell Real a la Justícia, els Jurats o el Consell de la ciutat d'Alacant.
En època més moderna, hi ha constància de construir un arxiu en la ciutat perquè s'hi guardaren i custodiaren els llibres i papers. El 4 de desembre de 1622 s'ordena arreplegar els documents perquè s'instal·len en l'arxiu de la Casa Capitular, i es nomena com a arxiver a Ginés Miralles, escrivà. Però el bombardeig de l'esquadra francesa, el dia 24 de juliol de 1691, va danyar considerablement els edificis de la ciutat i entres ells, la Casa Capitular i el seu arxiu. Aquest, va perdre bastanta documentació durant l'atac, i la que hui es conserva dels segles XVI, XVII i XVIII,és gràcies al fet que una part dels seus documents, joies i plata de la ciutat, es van enviar en un vaixell a Palma.
Tenim notícia pels tres inventaris, que s'arrepleguen en un llibre denominat Inventari de l'Arxiu, que la documentació que es va relacionar, abans d'eixir en 1691, és la mateixa que va tornar segons consta en l'últim de 1749. A partir de 1765, s'encarrega per als treballs d'arranjament i organització de l'arxiu, a Vicente Segura, autor dels índexs de remissió dels fons de l'Arxiu Municipal i de la classificació de la documentació municipal seguint les directrius arxivístiques del segle xviii.
L'arxiu va estar situat en el segon pis del Palau consistorial, al costat de la segona torre del rellotge, fins a mitjan segle xx. Després, es va allotjar en la planta baixa fins a 1992. A partir d'aquesta data, es trasllada al Palau Maisonnave, casa situada al carrer de Llauradors construïda entre finals del segle xvii i principis del segle xviii. Els seus propietaris originaris van ser la família O'Gorman, d'origen irlandés. I després, els seus titulars van ser la família O’Connor, emparentats amb els O’Gorman, sent els últims propietaris la família Maisonnave, i la família Llorca-O’Connor, qui van viure fins a finals de 1980, data en la qual l'Ajuntament adquireix en propietat l'edifici.[3]
Les obres per a la rehabilitació de l'edifici van començar en 1984 en una obra que inclou la compra de l'edifici posterior, per a destinar-la a dipòsits dels fons documentals. Durant els treballs de reconstrucció, es va descobrir una necròpoli del segle vi, època tardoromana, en bon estat de conservació, i que es pot visualitzar perquè s'ha deixat una part a la vista del públic, per mitjà d'un cristall en el sòl de la sala de lectura, en la planta baixa.
Fons[modifica]
Fons municipal[modifica]
El fons històric propi de l'Arxiu Municipal es divideix actualment en les següents seccions:[4]
- Pergamins.
- Mapes, plans, dibuixos i gravats.
- Cartells.
- Fogueres.
- Col·leccions fotogràfiques.
Fons incorporat[modifica]
A més del fons municipal l'Arxiu conserva un altre gran fons incorporat:
- Tractat de Jordi Joan i Santacília.[5] És un examen marítim teòricopràctic de tractat de mecànica aplicada a la construcció, coneixement i maneig dels navilis i altres embarcacions.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arxiu Municipal», 06-04-2020. Arxivat de l'original el 2018-07-06. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Archivo Municipal de Alicante». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Palaus Transparents - Generalitat Valenciana». [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal», 02-05-2018. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Jordi Joan i Santacília | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Retratos de los españoles ilustres: con un epítome de sus vidas (en castellà). En la Imprenta Real, siendo su regente D. Lázaro Gacquer, 1791.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Municipal d'Alacant |