Asculum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Asculum (també Ausclum i Osculum) fou una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium. És la moderna Ascoli.

Fou escenari de la batalla entre Pirros d'Epir i els romans el 269 aC. La batalla es va lliurar en una plana propera sota uns turons on es van retirar les forces romanes per protegir-se de la cavalleria i els elefants de Pirros. El rei d'Epir va obtenir una victòria a un preu elevat(d'on va venir el nom de "victòria pírrica").

Era una ciutat independent que va passar a Roma en data desconeguda i apareix al segle I com a seu d'una colònia romana enviada per Caius Gracus i més tard per Juli Cèsar. Durant l'imperi mantenia el rang de colònia. El 301 fou capital del Picenum Suburbicarium en contraposició al Picenun Annonarium (capital Ancona). En aquesta època fou seu del bisbe Sant Emidi (San Emidio) enviat pel papa Marcel·lí; el bisbe va consolidar el nucli cristià.

Al segle V va passar als ostrogot i fou defensada per Tòtila dels bizantins que finalment la van ocupar el 553 i la van integrar a la Pentàpolis bizantina, dins l'Exarcat de Ravenna. El 578 fou destruïda i ocupada pels llombards. El 593 la ciutat i les fortificacions foren reconstruïdes i fou cedida al ducat de Spoleto. El 774 el duc Ildeprand es va tallar la barba en signe de submissió al Papa segons els costums romans i el Papa li va permetre conservar el ducat si es declarava vassall de l'Emperador. El 789 el bisbe franc Gunigis va rebutjar la dominació de Spoleto i va establir un comtat sota protecció del Papa amb un comte designat per l'emperador, càrrec que normalment va requeia en els bisbes. El primer bisbe-comte conegut fou Emó (Emmone) que va rebre el privilegi d'emetre moneda.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]