Marcel·lí I
| Papa de l'Església Catòlica | |
|---|---|
| 30 de juny de 296–25 d'octubre de 304 | |
![]() |
|
|
← Gai I
Marcel I →
|
|
| Dades personals | |
| Nom | Marcellinus |
| Nascut | Segona meitat del segle III Roma, Imperi Romà d'Occident |
| Mort | 25 d'octubre de 304 Roma, Imperi Romà d'Occident |
Martiri del papa en una miniatura francesa del s. XIV |
|
| Papa i màrtir | |
|---|---|
| Enterrament | Catacumbes de Priscil·la (no se n'ha trobat la tomba) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 d'abril |
| Iconografia | Com a Papa |
Marcel·lí I fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304. El seu Papat fou marcat per les persecucions de Dioclecià que l'emperador romà perpetrà contra els cristians i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de santa Llúcia, santa Bibiana, sant Sebastià i sant Llucià. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la Santíssima Trinitat i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.
Segons un martirologi no contemporani[1] era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors Dioclecià i Maximià, fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als deus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als deus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a Sinuessa per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un cilici, sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador enfurismat per les paraules de Marcel·lí ordenà que fos degollat. Quan era dut cap per al martiri veié a Marcel, el seu prevere, que després el succeiria en el pontificat, que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, ja que havent ofert encens als deus falsos no mereixia ser sepultat. Fou executat per decapitació, junt a Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta sis dies per ordre de l'emperador, al final d'aquests Marcel els recollí i els enterraren a les catacumbes de Priscil·la a la Via Salària.
Referències[modifica]
- ↑ Palau, José. La leyenda de oro para cada día del año. Tomo II (en castellà), 1844, pàg. 93 [Consulta: 18 de abril de 2013].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel·lí I |
| Açò és un esborrany sobre cristianisme. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
