Marcel·lí I

Marcel·lí I

Papa de l'Església Catòlica
30 de juny de 296–25 d'octubre de 304
← Gai I Marcel I →
Dades personals
Nom	Marcellinus
Nascut	Segona meitat del segle III Roma, Imperi Romà d'Occident
Mort	25 d'octubre de 304 Roma, Imperi Romà d'Occident

Sant Marcel·lí

Martiri del papa en una miniatura francesa del s. XIV
Papa i màrtir
Enterrament	Catacumbes de Priscil·la (no se n'ha trobat la tomba)
Commemoració en	Església Catòlica Romana
Canonització	Antiga
Festivitat	26 d'abril
Iconografia	Com a Papa

Marcel·lí I fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304. El seu Papat fou marcat per les persecucions de Dioclecià que l'emperador romà perpetrà contra els cristians i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de santa Llúcia, santa Bibiana, sant Sebastià i sant Llucià. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la Santíssima Trinitat i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.

Segons un martirologi no contemporani era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors Dioclecià i Maximià, fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als deus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als deus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a Sinuessa per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un cilici, sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador enfurismat per les paraules de Marcel·lí ordenà que fos degollat. Quan era dut cap per al martiri veié a Marcel, el seu prevere, que després el succeiria en el pontificat, que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, ja que havent ofert encens als deus falsos no mereixia ser sepultat. Fou executat per decapitació, junt a Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta sis dies per ordre de l'emperador, al final d'aquests Marcel els recollí i els enterraren a les catacumbes de Priscil·la a la Via Salària.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel·lí I