Askatasuna (organització)
 (2008)  | |
| Història | |
|---|---|
| Creació | 2001 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Moviment d'Alliberament Nacional Basc |
Askatasuna (en català, Llibertat) fou el nom d'una organització de suport als presos i familiars de presos del Moviment d'Alliberament Nacional Basc creada el 2001 com a successora de Gestoras Pro Amnistía i il·legalitzada el 2002.
Gestoras Pro-Amnistía són una organització nascuda en la dècada de 1970 (durant els darrers anys del franquisme) per a lluitar per la llibertat dels presos polítics bascs (fonamentalment membres d'ETA) i per a donar suport als familiars dels presos. En el sumari contra Herri Batasuna dut a terme pel jutge Baltasar Garzón, va arribar a la conclusió que Gestoras Pro Amnistía portava el control i coordinació del col·lectiu de presos d'ETA, així com realitzava funcions d'enaltiment dels seus actes, com ara homenatges o jornades de lluita. Això va portar al jutge a considerar que Gestoras era "part integrant d'ETA" i per tant, a considerar-la una organització terrorista més, comportant-li poc després la il·legalització. El 31 d'octubre de 2001 el jutge Garzón va detenir a diversos dirigents de Gestores i va bloquejar els seus comptes bancaris.[1] Va ser llavors quan Gestores es fusionaren amb una organització homòloga al País Basc del Nord i van crear una nova organització anomenada Askatasuna, per tal d'evitar la il·legalització.
El 2 de maig de 2002, la Unió Europea la va incloure dins la llista d'organitzacions terroristes.[2] La nova organització fou il·legalitzada a Espanya i els seus dirigents detinguts i empresonats a principis de 2002, però va seguir amb l'activitat a França, i el 17 de setembre de 2008 21 ciutadans acusats de ser membres de les Gestoras Pro Amnistía o Askatasuna van ser condemnats a presó a Espanya.[3] Askatasuna va decidir dissoldre's el juny de 2012 després d'un debat intern i arran del canvi polític[4] que suposava l'anunci del cessament definitiu de l'activitat armada de l'organització Euskadi Ta Askatasuna.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «Sentencia N. 39/08» (en castellà). Adiencia Nacional, 15-09-2008. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2011. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ Yárnoz, Carlos. «La Unión Europea incluye a Askatasuna en su nueva lista de organizaciones terroristas» (en castellà). El Pais, 03-05-2002. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «La Audiencia condena a penas de entre 8 y 10 años a 21 de los 24 dirigentes de Gestoras Pro Amnistía» (en castellà). La Rioja, 17-09-2008. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ S., R. «Haizeak preso eta iheslariak etxera ekartzearen alde jotzen du» (en basc). Baiona: Gara, 10-06-2012. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «ETA anuncia el cessament definitiu de l'activitat armada». VilaWeb, 20-10-2011 [Consulta: 20 octubre 2011].
- ↑ «ETA anuncia que atura definitivament l'activitat armada, segons el diari Gara». 324.cat, 20-10-2011 [Consulta: 20 octubre 2011].