Atahualpa Yupanqui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atahualpa Yupanqui
Atahualpa Yupanqui a Cosquín.
Atahualpa Yupanqui a Cosquín.
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 31 de gener del 1908
Lloc d'origen Pergamino, Argentina Argentina
Defunció 23 de maig del 1992
Nimes, França
Gènere(s) Cantautor, Folk
Ocupació Cantant, Compositor, Escriptor
Anys en actiu 1935–1992
Lloc web oficial http://www.atahualpayupanqui.org.ar/

Atahualpa Yupanqui, pseudònim d'Hèctor Roberto Chavero (Pergamino, 31 de gener de 1908 - Nimes, 23 de maig de 1992) va ser un cantautor, guitarrista, antropòleg i escriptor argentí.[1]

Quan era jove va viatjar per les zones rurals del nord-oest d'Argentina i de l'altiplà andí estudiant els costums dels pobles indígenes d'Amèrica. Va recollir importants dades etnogràfiques i, indignat amb la pobresa que veia, va passar a formar part del Partit Comunista d'Argentina. El seu nom artístic el va adoptar en honor de dos reis inques llegendaris.

Se'l considera el músic argentí més important de folklore. Les seves composicions han estat cantades per reconeguts intèrprets, com Mercedes Sosa, Los Chalchaleros, Horacio Guarany, Jorge Cafrune, Alfredo Zitarrosa, José Larralde, Víctor Jara, Ángel Parra i Marie Laforêt, entre molts d'altres, i segueixen formant part del repertori d'innombrables artistes, a Argentina i en diferents parts del món.

Cançons més conegudes[modifica | modifica el codi]

De les 325 cançons que consten oficialment registrades,[2] les més rellevants són: La alabanza, La añera, El arriero, Basta ya, Cachilo dormido, Camino del indio, Coplas del payador perseguido, Los ejes de mi carreta, Los hermanos, Indiecito dormido, Le tengo rabia al silencio, Luna tucumana, Milonga del solitario, Piedra y camino, El poeta, Las preguntitas, Sin caballo y en Montiel, Tú que puedes, vuélvete, Viene clareando i Zamba del grillo, entre moltes altres.

Llibres[modifica | modifica el codi]

Atahualpa Yupanqui
  • Piedra sola (1939)
  • Aires (1943)
  • Cerro Bayo (1953)
  • Guitarra (1960)
  • El canto del viento (1965)
  • El payador perseguido (1972)
  • Del algarrobo al cerezo (1977)
  • Confesiones de un payador (Ediciones Galerna, 1984)
  • La palabra sagrada (1989)
  • La Capataza (1992)
  • La canción triste
  • Coplas del payador perseguido (Rama Lama Music España, 2007)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atahualpa Yupanqui Modifica l'enllaç a Wikidata