Auctoritas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX

L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar. Així, el tutor posseïa la auctoritas, que permetia sumar la voluntat del pupil completant de tal manera la seva capacitat.

En Dret romà s'entén per auctoritas una certa legitimació socialment reconeguda, que procedeix d'un saber i que s'atorga a una sèrie de ciutadans. Ostenta la auctoritas aquella personalitat o institució, que té capacitat moral per emetre una opinió qualificada sobre una decisió. Tot i que aquesta decisió no és vinculant legalment, ni pot ser imposada, té un valor d'índole moral molt fort. El terme en realitat no és traduïble, i la paraula catalana "autoritat" no recull el significat complet de la paraula llatina.

El concepte es contraposa al de potestas o poder socialment reconegut.

Auctoritas Patrum al Senat romà[modifica | modifica el codi]

La font d'auctoritas va ser principalment el Senat romà allà anomenada com Auctoritas Patrum exercint sobre deliberacions i decisions comicials, sense la qual aquestes no arribaven a un valor legal. En aquest sentit, la llei Publialia Plutoms (339 aC) va transformar en previ el requisit de la Auctorictas. En aquests casos, el Senat considerava la proposta del magistrat abans que els Comicis.

En el 237 aC amb la lex Hortensia, s'eximeix als plebiscits de l'exigència de la Auctoritas Patrum. Això significa l'inici de la desaparició d'aquest institut.

Malgrat el que s'ha esmentat una sèrie de personalitats importants també tenien la Auctoritas quan no ocupaven càrrecs de magistratures amb potestas. Però durant el Baix Imperi l'auctoritas derivava directament del propi emperador.

En definitiva, la Auctoritas Patrum, políticament, es va traduir en el poder del Senat per controlar l'adequat equilibri de les decisions dels Comicis amb relació als interessos de la Civitas.[1]

Relació amb el Nazisme[modifica | modifica el codi]

El Filòsof Giorgio Agamben suggereix una relació entre el concepte romà auctoritas i la base teòrica /ideològica de la doctrina Führerprinzip del nazisme. Agamben compara auctoritas amb el Führer (que encarna el nomos empsuchon o "dret viu") en la seva relació amb l'observança dels gramma (llei escrita).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Romano, la tierra, las armas. Evolución histórica de las Instituciones del Derecho Romano. Haroldo Ramón Gavernet y Mario Antonio Mojer. Editorial Lex, 1992. La Plata, Argentina. ISBN 950-9076-30-9.