BRF
(de) Belgisches Rundfunk- und Fernsehzentrum der Deutschsprachigen Gemeinschaft 
| |||||
|
|||||
.jpg) La seu al «Rundfunkhaus» | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | emissora pública | ||||
| Història | |||||
| Creació | 18 febrer 1977, Eupen | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Comunitat Germanòfona de Bèlgica | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Propietari de | |||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +32-87-591111 | ||||
| Lloc web | brf.be | ||||
     | |||||
Localització geogràfica  | |||||
La BRF (Belgischer Rundfunk) és l'emissora de ràdio i televisió de la comunitat germanòfona de Bèlgica, l'«emissora pública més petita d'Europa».[1]
L'1 d'octubre del 1945 s'inicien les primeres emissions de ràdio en llengua alemanya a Brussel·les,[2] en mans de l'aleshores Radio-Télévision Belge (RTB); la versió francesa de la televisió pública de Bèlgica. El 1977 es va crear una emissora independent de la RTB, degut a una primera descentralització de Bèlgica i la creació de tres comunitats lingüístiques,[3] amb una junta administrativa que depenia del Consell Cultural de la Comunitat de parla Alemanya, predecessor de l'actual Parlament d'Ostbelgien.[4] La RTB va canviar de nom en RTBF, és a dir, en Radio-Televisió belga de la Comunitat Francesa. El 18 de febrer del mateix any es crea en paral·lel la BRF per omplir l'espai de la comunitat alemanya.[5]
A l'inici, les emissions radiofòniques es limitaven a quatre hores per dia des de l'emblemàtic Maison de la Radio de Brussel·les.[2] El 1979 la redacció es va instal·lar a Eupen. El 1993 va crear el primer programa televisiu setmanari que des del 1999 va esdevenir diari.[5] 1995 es va estrenar el Funkhaus amb estudis propis. Des del 1983 va emetre tot el dia. El 2001 comença la col·laboració amb l'emissora alemanya Deutschlandfunk de Colònia.[6]
El 2020 la BRF celebra el 75è aniversari de les emissions en alemany de Bèlgica.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Kleinsteuber, Hans J. Radio : Eine Einführung (en alemany). Wiesbaden: VS Verlag für Sozialwissenschaften / Springer Fachmedien, 2012, p. 314. ISBN 978-3-531-93100-5.
- ↑ 2,0 2,1 Beyer, Rahel. Handbuch des Deutschen in West- und Mitteleuropa : Sprachminderheiten und Mehrsprachigkeitskonstellationen. (en alemany). Tübingen: Narr Francke Attempto, 2019, p. 60. ISBN 978-3-8233-9154-8.
- ↑ Nom oficial complet Belgisches Rundfunk- und Fernsehzentrum für deutschsprachige Sendungen sigui: Centre belga de ràdio i televisió per a emissions en llengua alemanya.
- ↑ Thomas, Peter. «Der BRF - die Rundfunkstimme im Grenzland». A: Deutsch als Muttersprache in Belgien : Forschungsberichte zur Gegenwartslage (en alemany). Wiesbaden: Steiner, 1979, p. 259-260. ISBN 3-515-02993-1.
- ↑ 5,0 5,1 «BRF-Geschichte» (en alemany). BRF. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Historisches Erbe des Belgischen Rundfunks erschlossen!». Belgisches Staatsarchiv. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «BRF 2020: 75 Jahre Belgischer Rundfunk» (en alemany). Radioszene, 09-01-2020. [Consulta: 8 abril 2020].