Ballaruga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infant jugant amb una ballaruga. Pintura de Jean-Baptiste Chardin : L'enfant au toton, cap a 1735, París, Museu del Louvre.

El terme ballaruga, balladora o balladura Val., ventureta o virolet[1][2] designa dues menes de joguines que, tot i ser semblants, són molt diferents conceptualment.

  • Ballaruga joguina: la definició genèrica indica una mena de baldufa petita, de forma indeterminada i sense cap posició preferent en estat de repòs, que es fa girar amb dos dits. Actuant sobre una petita tija que sobresurt.[3]
  • Ballaruga per jocs d'atzar: la definició particular fa referència a un petita baldufa que es fa girar amb dos dits, que disposa d'un cos de secció quadrada o poligonal que, quan s'atura, té posicions predeterminades de repòs. Aquest cos del rotor acostuma a tenir cares marcades (tantes com els costats del polígon de la secció) amb lletres, signes o paraules. Aquestes marques poden ser usades per a jugar fitxes o diners. Segons regles predeterminades.

Història[modifica]

Dibuix d'una ballaruga de sis cares, marcada en espanyol.

Joguines[modifica]

Les ballarugues joguina són tan antigues com difícils de documentar amb precisió.

Imperi Nou d'Egipte[modifica]

Hi ha ballarugues egípcies del voltant del 1.500 aC. Un exemplar d'ivori, amb quatre cares, s'esmenta amb unes dimensions de 1,7x 1,5 cm.[4]

Un altre exemple d'època semblant és el d'una ballaruga d'ivori de Qaw al-Kebir. Té la forma d'una piràmide truncada, amb quatre cares marcades amb 1,2,3 i 4 punts, respectivament. Les dimensions són de 2,4x2x1,4 cm. No té tija però conserva el forat que la devia allotjar.

"Totum"[modifica]

Pel que fa a les ballarugues associades als jocs d'atzar, sembla que els antics romans ja coneixien una versió amb quatres cares. La ballaruga romana era anomenada totum. Consistia en un cub travessat per una tija que feia d'eix. La part inferior era curta i disposava d'un punta, destinada a permetre el gir sense gaire fregament. La part superior de la tija era un xic més llarga, permetent fer girar la ballaruga amb dos dits d'una mà. Generalment estaven fetes d'ivori o d'os.[5])

Les quatre cares de les ballarugues romanes estaven marcades de la manera següent:

  • lletra A, del llatí aufer, agafa (indicant que el jugador que havia tirar havia d'agafar una unitat del munt de peces en joc; monedes, avellanes, nous, …)
  • lletra D, del llatí depone, posar (indicant que calia afegir una peça al munt)
  • lletra N, del llatí nihil, res (el jugador de torn es quedava igual)
  • lletra T, del llatí totum, tot (el jugador es quedava totes les peces del munt)

El nom de la baldufeta romana, totum, venia de la cara "totum". Hi ha versions diferents de les marques a les cares.[6]

El “toton” del Pantagruel[modifica]

François Rabelais, en la seva obra Pantagruel (1532), va fer referència al joc basat en la ballaruga.[7]

« ... A pille, nade, jocque, fore... »
— François Rabelais.Pantagruel. 1532 .
  • Ballaruga xinesa. 1893.
    Ballaruga xinesa. 1893.
  • Nena amb una ballaruga. Detall de “Nens jugant”. Pieter Brueghel el Vell. 1560
    Nena amb una ballaruga. Detall de “Nens jugant”. Pieter Brueghel el Vell. 1560
  • Ballaruga de sis cares, marcades en alemany.
    Ballaruga de sis cares, marcades en alemany.

Referències posteriors[modifica]

  • 1638. Un diccionari castellà-italià no ofereix cap terme italià corresponent a "perinola" (ballaruga en castellà).[8]
  • 1700. Un poema picant en francès tenia per títol Le jeu du toton, El joc de la ballaruga. (signat per sieur Motin)[9]
  • Joseph Strutt, nascut el 1749, esmentava que quan era infant les ballarugues tenien 4 cares.[10][11]
  • 1860. La primer versió del joc The Game of Life emprava una ballaruga de sis cares.[12]

Dreydl[modifica]

Dreidel.

La versió jueva de la ballaruga s'anomena dreydl, dreidel o sevivon.[13]

La ballaruga de Sardenya[modifica]

L'article en italià tracta de la versió sarda de la ballaruga: su barralliccu. I esmenta que només es coneix a la zona propera a Càller. Potser per influència catalana.[14][15][16]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=virolet&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
  2. ↑ DCVB
  3. ↑ DCVB: Ballaruga.
  4. ↑ Walter Crist; Anne-Elizabeth Dunn-Vaturi; Alex de Voogt Ancient Egyptians at Play: Board Games Across Borders. Bloomsbury Publishing, 25 febrer 2016, p. 10–. ISBN 978-1-4742-2120-7. 
  5. ↑ Teetotum at A.Word.A.Day
  6. ↑ Paula Radisich. Pastiche, Fashion, and Galanterie in Chardin's Genre Subjects: Looking Smart. University of Delaware Press, 12 desembre 2013, p. 93–. ISBN 978-1-61149-425-9. 
  7. ↑ Oeuvres de maître Franç. Rabelais, publiées sous le titre de Faits et dits du géant Gargantua et de son fils Pantagruel: avec La prognostication pantagrueline, L'epître du Limosin, La crême philosophale et Deux epîtres à deux vieilles de moeurs et d'humeurs differentes, 1711, p. 137–. 
  8. ↑ Lorenzo Franciosini. Vocabulario italiano e spagnuolo vltimamente con la correzione ed aggiunta del suo vero autore mandato in luce: nel quale con ageuolezza, e copia di molti vocaboli, nella prima stampa tralasciati, si dichiarano, e con proprietà conuertono tutte le voci toscane in castigliano, e le castigliane in toscano ... composto da Lorenzo Franciosini fiorentino. Parte prima [-segunda]: Vocabulario español, e italiano en esta tercera impression corregido, y añadido por su verdadero auctor Lorenzo Franciosin florentin ... Segunda parte. en la emprenta dela Reu. Camera Apostolica, 1638, p. 608–. 
  9. ↑ Le Cabinet Satyrique Ou Recueil De Vers Piquans & Gaillards: Tirés Des Cabinets Des Sieurs Sigognes, Regnier, Motin, Berthelot, Maynard, & autres des plus signalez Poëtes. 1. De l'imprimerie de messer Apollon, 1700, p. 256–. 
  10. ↑ Joseph Strutt. The Sports and Pastimes of the People of England: From the Earliest Period, Including the Rural and Domestic Recreations, May Games, Mummeries, Pageants, Processions and Pompous Spectacles. Methuen & Company, 1801, p. 305–. 
  11. ↑ Every Little Boy's Book: A Complete Cyclopædia of in and Outdoor Games with and Without Toys, Domestic Pets, Conjuring, Shows, Riddles, Etc. : With Two Hundred and Fifty Illustrations. Routledge and Sons, 1864, p. 23–. 
  12. ↑ Tim Walsh. Timeless Toys: Classic Toys and the Playmakers Who Created Them. Andrews McMeel Publishing, octubre 2005, p. 183–. ISBN 978-0-7407-5571-2. 
  13. ↑ Barbara Spectre. A Different Light: The Hanukkah Book of Celebration. Devora Publishing, 2000, p. 177–. ISBN 978-1-930143-31-9. 
  14. ↑ Giorgina Cordeddu. La donna suellese tra storia e tradizioni popolari. La Riflessione, 2006, p. 57–. ISBN 978-88-95164-22-9. 
  15. ↑ Francesco Alziator. L'elefante sulla torre. Zonza Editori, 2007. ISBN 978-88-8470-248-7. 
  16. ↑ Antonio Sanna; Tonino Ledda Poesia in Sardegna: 1956-1957. Editrice sarda Fossataro, 1969. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ballaruga&oldid=33180350»