Batalla de Machecoul (31 de desembre de 1793)
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 31 desembre 1793 |
| Coordenades | 46° 59′ 38″ N, 1° 49′ 18″ O / 46.9939°N,1.8217°O |
| Lloc | Machecoul |
| Estat | França |
Batalla de Machecoul (La quarta batalla de Machecoul té lloc durant la Revolta de La Vendée. El 31 de desembre de 1793, els Vendéans prenen la ciutat.)
Batalla[modifica]
En tornar de la seva expedició a Anjou, Charette entén que els republicans van aprofitar la seva absència per planificar l'atac a l'illa Noirmoutier. Immediatament, reuneix la seva tropa i intenta operar una desviació a la rereguarda dels republicans atacant Machecoul.[1]
Poc abans de l'atac, la ciutat va ser ocupada per l'ajudant general Carpantier, que va rebre l'ordre del general Jacques Dutruy de desplaçar-se a Challans i només va deixar una petita guarnició de 200 a 300 homes[2] d'un batalló d'Ille-et-Vilaine.[1]
Els republicans, encara que sorpresos, van fer una forta resistencia, però pocs en nombre, finalment van ser derrotats i molts fugitius van ser massacrats.[3] Van perdre 100 homes i una peça d'artilleria segons l'informe de Carpantier, que es va fer càrrec de la ciutat uns dies després.[4] El general Michel de Beaupuy, que llavors anava a assistir al setge de Noirmoutier i prop de la ciutat, va reunir els fugitius derrotats.[2]
| « | <"Dos dies després, Charette va atacar Machecoul: no se l'esperava i els republicans no estaven vigilants. Un dels seus oficials va dir a una dona del barri: m'agradaria veure a Charette; allà està, va cridar la dona; de fet, l'exèrcit de la Vendée entrava a Machecoul sense que ningú se n'adonés de l'arribada. No obstant això, la resistència va ser vigorosa fora de la ciutat, però va ser necessari cedir en nombre; l'enemic va abandonar un canó i va ser llançat d'un costat a un altre en la seva fugida, va ser una massacre de totes totes." | » |
- Memòries de Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Émile Gabory, Les guerres de Vendée, pàg. 334.
- ↑ 2,0 2,1 Jean Julien Michel Savary, Guerra dels Vendeans i els Chouans, per un oficial superior de l'exèrcit de Vendée (1824-1827), t. II, pàg. 500.
- ↑ Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Memòries d'un oficial de la Vendée, pàg. 67-68.
- ↑ Jean Julien Michel Savary, Guerra dels Vendeans i els Chouans, per un oficial superior de l'exèrcit de Vendée (1824-1827), t. III, pàg. 4.
Bibliografia[modifica]
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (reimpressió 2009), pàg. 334.
- Jean-Julien Savary, Guerres dels Vendeans i Chouans contra la República, t. II, pàg. 500. text en línia a google books [arxiu].
- Jean-Julien Savary, Guerres dels Vendeans i Chouans contra la República, t. III, pàg. 4. text en línia a google books [arxiu]
- Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Memòries d'un oficial de la Vendée 1793-1796, Les Éditions du Bocage,1994, pàg.67-68.
- Yves Gras, La guerra de Vendée (1793-1796), Economica, 1994, pàg. 124.