Bebeteca
La bebeteca és un servei d'atenció especial per a infants (de 0 a 6 anys) que consta d'un espai i un fons de llibres, elegits segons les necessitats dels usuaris més menuts i dels seus pares, el préstec d'aquests llibres, converses periòdiques sobre el seu ús i sobre els contes, assessorament i una atenció constants per part dels professionals de la biblioteca cap als usuaris.[1] Es pot incloure com una secció més de la biblioteca, o bé, oferir-se des de fora d'aquesta mitjançant organitzacions professionals tals com col·legis, l'administració pública, etc.
Història[modifica]
La paraula bebeteca prové del francès bebètheque i es va sentir per primera vegada l'any 1987 durant la Cinquena Conferència Europea de Lectura a Salamanca.[2] A partir d'aquell moment s'ha definit de diferents formes:
- Mercè Escardó, 1999: Un espai de pau on poder establir vincles d'afecte a través dels contes i en el que la lectura sigui mirar, escoltar, compartir,....[2]
- Noelia Carrasco, 2004: La bebeteca es para niños menores de 5 años y sus padres, hermanos mayores, abuelos, vecinos/as o cualquier adulto que les acompañe. Ambos, niños y adultos disfrutan participando en ella, cada uno de distinta forma y destacando sus características personales.[3]
Espai[modifica]
La bebeteca ha d'estar organitzada de manera que afavoreixi moments d'intercanvi i socialització entre grans i petits. Ha de ser un espai familiar, acollidor i ampli, però abastable pels infants.[4][5]
És recomanable que predomini la llum natural o la llum artificial càlida, per crear una atmosfera més acollidora.
El terra ha de ser confortable i càlid, perquè els nens i nenes d'aquestes edats acostumen a gatejar. Es pot aconseguir posant catifes i coixins.[6]
El mobiliari ha de ser adequat a les possibilitats dels infants, pel que fa a les dimensions i al pes. Hi ha d'haver expositors que permetin reconèixer els llibres amb una mirada, sense haver de llegir, i prestatges per guardar titelles o objectes relacionats amb els contes.[5][7]
Llibres[modifica]
Classificació de tipologies de llibres adequats per nens i nenes entre 0 i 6 anys:[8]
- Imatgiaris: Llibres amb imatges soltes i sense lletra. Permeten que l'infant aprengui a reconèixer les imatges, amb l'ajuda d'un adult.[9]
- Abecedaris i sil·labaris: Agrupen conjunts de coses i objectes al voltant de les lletres de l'abecedari o l'alfabet. Tenen una funció didàctica.
- Cançoners i poemaris: Contenen rimes, rodolins i repeticions.
- Àlbum il·lustrat: Les imatges i el text s'interrelacionen per explicar la història.
- Adaptacions de rondalles.
- Adaptacions no tradicionals: De pel·lícules, dibuixos animats, sèries de televisió, etc.
- Llibre desplegable.
- Llibres de coneixements.
Materials de suport[modifica]
Per ajudar els infants a comprendre els contes, a la bebeteca hi ha d'haver titelles, personatges o objectes relacionats amb les històries que s'expliquen. Aquests materials estan exposats i s'utilitzen d'acompanyament quan s'expliquen els contes.[6][4]
Dinamització[modifica]
Per dinamitzar la bebeteca s'ha de portar a terme accions tan dirigides als infants com als adults que els acompanyen.[4][10]
- Servei de préstec, tant dels contes pels infants com de llibres per adults sobre la infància.
- Exposició d'obres.
- Explicar contes.
- Lectures en veu alta.
- Convidar escriptors o il·lustradors dels llibres que hi ha a la biblioteca.
- Recomanacions. Es poden fer periòdicament, relacionades amb els esdeveniments de l'any.
- Xarrades d'interès per les famílies.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Escardó, M. (2002). La biblioteca, un espai de convivència, un espai educador. Barcelona: Ajuntament de Parets; Centre Unesco de Catalunya.
- ↑ 2,0 2,1 Escardó, M. (1999). B: bebetecas. Educación y biblioteca, 100, 8-10.
- ↑ Carrasco, N. (2004). Bebeteca: toda una experiéncia. III Jornadas Pedagógicas de la persona. Identidad Personal y Educación.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Centelles, J. (2004). En aquell temps dels catorze vents... o per què les orenetes fan el niu al ràfec de les cases. Dins La biblioteca al cor de l'escola. A. M. Rosa Sensat.
- ↑ 5,0 5,1 Òdena, P. (2011). L'infant i l'escola bressol. A. M. Rosa Sensat.
- ↑ 6,0 6,1 Laguía, M. J. i Vidal, C. (2009). Racons d'activitat a l'escola bressol i al parvulari. Graó.
- ↑ Ritscher, P. (2001). Què farem quan siguem petits? A. M. Rosa Sensat.
- ↑ Durant, T. i Ros, R. (1995). Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Pirene Editorial.
- ↑ Gorgs, G. (2008). Reflexions al voltant dels bebès i la lectura. Els imatgiaris. Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, 63, 13-18.
- ↑ Schiano, M. (2010). ¿Por qué narrar? Cuadernos de pedagogía, 397, 72-74.
Bibliografia[modifica]
- Carrasco, N. (2004). Bebeteca: toda una experiéncia. III Jornadas Pedagógicas de la persona. Identidad Personal y Educación.
- Centelles, J. (2004). En aquell temps dels catorze vents... o per què les orenetes fan el niu al ràfec de les cases. Dins La biblioteca al cor de l'escola. A. M. Rosa Sensat.
- Centelles, J. (2021). La invitació a la lectura: 0-3 anys.
- Durant, T. i Ros, R. (1995). Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Pirene Editorial.
- Escardó, M. (1994). "La Bebeteca, o quan la lectura és mirar i escoltar Arxivat 2017-02-20 a Wayback Machine.". Dins: Infància, 77.
- Escardó, M. (1994)."La Bebeteca, o cuando la lectura es mirar y escuchar". Dins: Educación y biblioteca, 46.
- Escardó, M. (1999). B: bebetecas. Dins: Educación y biblioteca, 100, 8-10.
- Gorgs, G. (2008). Reflexions al voltant dels bebès i la lectura. Els imatgiaris. Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, 63, 13-18.
- Laguía, M. J. i Vidal, C. (2009). Racons d'activitat a l'escola bressol i al parvulari. Graó.
- Òdena, P. (2011). L'infant i l'escola bressol. A. M. Rosa Sensat.
- Reyes, Y. (2005). La Bebeteca: relato de una experiencia de docencia e investigación en torno a la lectura en la primera infancia, desarrollada en Espantapájaros Taller.
- Reyes, Y. (2011). Lectura, poética y política en la primera infancia. Había una vez.
- Ritscher, P. (2001). Què farem quan siguem petits? A. M. Rosa Sensat.
- Schiano, M. (2010). ¿Por qué narrar? Cuadernos de pedagogía, 397, 72-74.