Benjamin Schumacher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula de personaBenjamin Schumacher
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Texas a Austin
Hendrix College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKenyon College Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarol Schumacher (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webphysics.kenyon.edu… Modifica el valor a Wikidata

Benjamin Schumacher (?, S.XX) més conegut com a Ben Schumacher, és un físic teòric americà. Es va llicenciar al Hendrix College i es va doctorar en filosofia a la Universitat de Texas (Austin).

Actualment treballa com a físic i mestre a la Universitat de Kenyon (universitat d'arts liberal en Ohio rural.),[1] especialitzat en el camp emergent de la teoria d'informació quàntica,[2] estudiant les sorprenents relacions entre la mecànica quàntica, la teoria de la informació, la computació, la termodinàmica i la física del forat negre.[3]

Va descobrir una manera d'interpretar estats quàntics com informació, així com una manera de comprimir la informació en un estat, i emmagatzemar la informació en un nombre inferior d'estats. Aquesta tècnica es coneix com a compressió de Schumacher. Aquest va ser l'anàleg quàntic del teorema de la codificació silenciosa de Shannon, i va ajudar a iniciar el camp conegut com a teoria de la informació quàntica.

També se li atribueix l'invent del terme qbit juntament amb William Wootters de Williams College, consisteix en la computació quàntica similar a la computació tradicional.

És autor de nombrosos articles científics i dos llibres: Physics in Spacetime: An introduction to Special Relativity (Física en l'espai temps: Introducció a la relativitat Espacial), sobre la Relativitat Especial, i Quantum Processes, Systems, and Information (Processos Quàntics, Sistemes i Informació), juntament amb Michael Westmoreland, sobre mecànica quàntica.

Per les seves contribucions, va guanyar el Premi de Comunicació Quantum de 2002 (International Quantum Communication Award), el primer premi internacional en aquest camp, i va ser nomenat membre de l'American Physical Society (Societat de Física Americana).

Ha passat anys sabàtics treballant en el Laboratori Nacional Los Alamos. També ha realitzat investigacions a l'Institut Isaac Newton de la Universitat de Cambridge, l'Institut Santa Fe, l'Institut Perimeter, la Universitat de Nou Mèxic, la Universitat de Montréal, la Universitat d'Innsbruck i la Universitat de Queensland.[4]

Papers de recerca influent[modifica]

  • Quantum coding. Phys. Rev. A 51, 2738 - 2747 (1995)

Referències[modifica]

  1. ↑ When you're #253,287 you try harder, April 27, 2005, Zeroth Order Approximation
  2. ↑ What I'm up to, Tuesday, December 21, 2004, Zeroth Order Approximation
  3. ↑ «Benjamin Schumacher» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-03-05. [Consulta: 7 maig 2018].
  4. ↑ «Professor Bio Page» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benjamin_Schumacher&oldid=33253362»