Beta lactàmic
Els antibiòtics beta lactàmics, en anglès: β-Lactam antibiotics són una àmplia classe d'antibiòtics, que comprèn tots els agents antibiòtics que contenen un nucli amb anell β-lactam en la seva estructura molecular. Això inclou els derivats de la penicil·lina (penams), cefalosporines (cefems), monobactams, i carbapenems.[1] Els antibiòtics β-Lactam funcionen inhibint la síntesi de la paret cel·lular dels bacteris i és el grup més usat entre els antibiòtics.
Els bacteris sovint desenvolupen resistència als antibiòtics β-lactam sintetitzant l'enzim beta-lactamasa, aquest enzim ataca l'anell β-lactam. per evitar-ho aquests antibiòtics sovin porten inhibidors de la Beta-lactamasa com per exemple l'àcid clavulànic.
Nomenclatura [modifica]
Els β-Lactams es classifiquen segons l'estructura del nucli de l'anell.
- β-Lactams fosos a anells insaturats de cinc membres:
- β-Lactams contenint thiazolidine es diuen penams.
- β-Lactams contenint anells de pyrrolidine es diuen carbapenams.
- β-Lactams fusionats a anells de oxazolidine es diuen oxapenams or clavams.
- β-Lactams fused to unsaturated five-membered rings:
- β-Lactams contenint 2,3-dihydrothiazole rings es diuen penems.
- β-Lactams contenint 2,3-dihydro-1H-pyrrole es diuen carbapenems.
- β-Lactams fosos a anells insaturats de sis membres:
- β-Lactams no fosos amb altres anells són els monobactams.
.
Referències [modifica]
- ↑ Holten KB, Onusko EM. «Appropriate prescribing of oral beta-lactam antibiotics». American Family Physician, vol. 62, 3, August 2000, p. 611–20. PMID: 10950216.