Biotita
 Biotita | |
|---|---|
 | |
| Classificació | |
| Categoria | fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | marró fosc, marró-verd, negre |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Color de la ratlla | blanca, gris |
| Densitat | 2,8 a 3,2 |
| Símbol | Bt |
La biotita és una sèrie o un subgrup del grup de les miques, també conegut com a sèrie biotita-flogopita. Va ser anomenada així en 1847 per Johann Friedrich Ludwig Hausmann en honor del físic francès i mineralogista Jean Baptiste Biot (1774-1862), que va estudiar les propietats òptiques de les miques. Biot i el seu soci, Félix Savart, van descobrir que un corrent elèctric en un filferro produeix un camp magnètic. Va ser desacreditada com a espècie el 1999. La biotita també és coneguda com a mica negra, lepidomelana, meroxè, odenita, oderita i odita.
El subcomitè sobre la nomenclatura de les miques de l'Associació Mineralògica Internacional ha recomanat que el terme biotita s'utilitzi per a una sèrie que inclou flogopita, siderofil·lita, annita i eastonita, deixant llavors de considerar-lo com un nom de l'espècie. En aquesta sèrie s'ha d'incloure també la fluoroflogopita i la fluorotetraferriflogopita. El terme s'empra amb més freqüència per a les miques riques en ferro de finals de la sèrie, incloent l'annita, la fluorannita, la tetra-ferri-annita i la siderofil·lita.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biotita |