Blanca de Borbó
Blanca de Borbó (1339 - Medina Sidònia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).
Orígens familiars [modifica]
Filla de Pere I de Borbó, duc de Borbó i besnét de Lluís IX de França, i d'Isabel de Valois, néta de Felip III de França.
Núpcies [modifica]
El 3 de juliol de 1353 es casà a la catedral de Valladolid amb el rei Pere I de Castella, per propiciar una aliança entre el Regne de Castella i el Regne de França. D'aquesta unió no tingueren fills, perè el rei Pere no dubtà en casar-se, tot i que Blanca era viva, novament dues vegades més.
En negar-se Joan II de França a pagar el dot de matrimoni, Pere I la va tancar a la torre del castell episcopal de Sigüenza entre el 1355 i 1359 i posteriorment a Jerez de la Frontera. Menstrestant el rei Pere estava al castell d'Ureña a Valladolid amb la seva amant, Maria de Padilla.
Va morir enverinada, segurament per ordre del rei, a Medina Sidònia el 1361.
Literatura [modifica]
El 1825 el dramaturg espanyol Antonio Gil de Zárate va escriure una obra dedicada a Blanca de Borbó, la qual li costà molt d'estrenar a causa de la censura.
