Blaps lusitanica
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Família | Tenebrionidae |
| Tribu | Blaptini |
| Gènere | Blaps |
| Espècie | Blaps lusitanica |
Blaps lusitanica és una espècie de coleòpter de la família Tenebrionidae freqüent a Catalunya. És de color negre i expulsa un líquid pudent quan se sent amenaçat.
Característiques[modifica]
Els adults mesuren entre 30 i 35 mm, per bé que alguns exemplars arriben als 5 cm. Són de color negre mat. Tenen el cos el·líptic i a l'extrem de l'abdomen hi tenen dues puntes paral·leles unides (mucrons). El tegument és llis i els èlitres estan soldats entre si, amb una línia marcada al llarg de la sutura elitral, per la qual cosa no poden volar. Tenen les potes robustes i llargues, sent el tercer parell (el posterior) el més llarg.
Reproducció[modifica]
La reproducció de Blaps lusitanica és sexual, amb còpula entre un mascle i una femella i fecundació interna. Són ovípars; després que la femella pon els ous, en surten unes larves de color marró amb aspecte vermiforme (forma de cuc) i amb segments al llarg de tot el cos.
Com tots els coleòpters Blaps lusitanica és holometàbol (metamorfosi completa) i segueix un cicle biològic amb quatre fases diferents durant la seva vida: ou, larva, pupa i imago (adult). No només passa per canvis físics i estructurals, sinó que també experimenta canvis a nivell cel·lular i en el mode de vida.
Hàbitat i alimentació[modifica]
Es poden trobar al camp, però tenen tendència a ocupar construccions humanes, lloc humits i foscos com ara cellers i soterranis.
L'alimentació de Blaps lusitanica és principalment sapròbia, és a dir, que s'alimenta de matèria orgànica en descomposició, incloent-hi excrements i restes d'aliments i deixalles humanes.
Comportament[modifica]
Són d'hàbits nocturns, encara que es poden veure a la llum del dia desplaçant-se lentament per canviar d'ubicació, sempre amb el cos clarament elevat sobre el terra.
Són completament inofensius per a l'ésser humà, però quan es veuen en perill o són molestats, adopten una curiosa postura intentant amagar el cap al mateix temps que aixequen l'abdomen, cosa que produeix una certa sensació d'amenaça per a l'observador, estant en disposició de segregar una substància irritant d'olor fètida que triga en desaparèixer en contacte amb la pell, deixant una taca marronosa en aquesta, difícil d'eliminar.