Blonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La reina Adelaida amb treballs de blonda, c. 1830.

La blonda és un teixit molt similar al encaix amb la qual es fan colls, punys, etc. amb dibuixos apropiats a la forma de la peça. La blonda és molt similar a l'encaix diferenciant-se d'ell, en rigor, tan sols en la finor dels fils, en què s'empra la seda en lloc de l'lli, i en que per això mateix resulta més bella, delicada i de major cost.

Abans de la mecanització de la seva fabricació, la blonda s'elaborava com l'encaix, per mitjà de coixí de fusta polida que constaven de tres parts:

  • Un mànec per on l'operària prenia el boixet per moure'l
  • Una gola a manera de rodet per on es debana el fil de seda
  • Un cap amb la seva gola per subjectar el fil

El punt o millor dit els punts poden ser els mateixos que s'empren en l'encaix quedant tot reduït a un punt de malla més o menys complicat per formar le gasa i un mig punt per a formar les flors o els motius d'adorn. Però sembla que els punts exclusius de la blonda són l'anomenat punt anglès i el punt senzill que es coneix amb el nom de Garbet. La malla es fa amb seda molt fina anomenada cabell de seda retorcent un fil sobre una altra per fer la brida que forma la xarxa i per al mig punt, que ha de ser molt espès, s'empra seda grossa o torçal poc retorçat perquè formi una massa tancada i brillant que es destaqui del tul gairebé invisible que constitueix el fons o punt de malla. La vena o teixit que enllaçant en la tasca va contornejant els ornaments és de seda lasa.[1]

Les blondes es fan en banda al llarg del coixinet amb un ample que poques vegades excedeix els quinze centímetres i aquestes bandes s'uneixen després per les vores amb gran cura amb l'agulla i seda fina imitant el teixit de la gasa, operació que es diu entolar i així és com es fan les anomenades mantellines d'Almagro. Es diu antolax al teixit per flors massisses sense enreixat, fabricat amb cinc o sis caps de brins unides o amb una doblada passant ella mateixa a formar el grapat del gruix indicat.[1]

Es poden fer de blonda colls, punys, corbates, etc. sempre que tinguin dibuixos apropiats a la forma de la peça que es va a teixir.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers assaigs que es van fer per substituir el treball manual per màquines, es van deure als anglesos que feien tul és de diverses classes. Els telers primitius produïen un punt de mitja atapeït, llis i sense clars, però des de 1780 es teixien motes per mitjà d'un cilindre com el d'un òrgan, produïen un encarujamiento o mota de seda que s'envoltava d'una gruixuda cadena per mitjà d'una agulla. Després es va inventar el teler per fer tul de dobles brides, al fons es coneixia amb el nom de tul de bobines. Sobre aquest tul anglès es brodaven o cosien flors per fer les trucades aplicacions de Brussel·les.

Al segle XIX el centre més important de producció de blondes a Espanya era a Almagro (Castella-La Manxa), sent molt famós per les seves mantellines. Allà, gran nombre de fàbriques manufactureres rivalitzaven entre si, bé per la col·lecció de dibuixos, bé pel nombre, el gust artístic o el puntejat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari enciclopèdic hispà-americà (1898)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josep Oriol Ronquillo. Diccionari de matèria mercantil, industrial i agrícola, 1857

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]