Bobina de xoc

De Viquipèdia

Una bobina de xoc o ferrita (no confondre amb la ferrita (ferro) o ferrita (imant) és un inductor dissenyat per tenir una gran reactància a una freqüència determinada de manera que es pugui utilitzar com a filtre d'aquesta freqüència. El seu funcionament depen de la seva inductància.

[edita] Descripció

Les bobines de xoc són bobines (inductors) que s'utilitzen per aïllar corrents alterns de determinades freqüències en certes parts d'un circuit, són capaços de bloquejar el corrent altern mentre deixen passar el corrent continu. S'utilitzen en un ampli ventall d'aplicacions com la prevenció de les interferències electromagnètiques (terme que equival al que en argot es denomina soroll i que inclou les interferències de radiofreqüència) de les fonts d'alimentació o la prevenció de malfuncionament dels equips electrònics.

[edita] Tipus i construcció

Les bobines de xoc es classifiquen, segons el seu camp d'utilització, en dos tipus: les dissenyades per a ser utilitzades en aplicacions d'audiofreqüència i les que són destinades a ser utilitzades en aplicacions de radiofreqüència. Les primeres (destinades a l'audiofreqüència) poden tenir nuclis ferromagnètics per tal d'incrementar la seva inductància, però per a freqüències altes presenten nuclis d'aire. Per la seva banda, les bobines de xoc dissenyades per a utilitzacions en radiofreqüència no acostumen a tenir nuclis de ferro. A tensions altes es pot produir prou calor com per destruir el camp del nucli i cremar la bobina.