Bolquer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nadó amb bolquers

Un bolquer és una peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s'embolca el cos dels nadons o dels adults que no poden contenir les evacuacions i que serveix per a absorbir l'orina i la matèria fecal.[1][2]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Bolquers per a nadons[modifica | modifica el codi]

Marion O'Brien, una dona americana, es casa el 1942 i aviat tingué dos fills. En un cop de geni, aclaparada per la feixuga dfeina d'haver de rentar el munt de bolquers de cotó, roba i llençols que els seus fills embrutaven cada dia, arrencà les cortines del bany, s'assegué a la màquina de cosir i construí un cobertor impermeable de bolquer. provar amb èxit amb els seus fills, decidí iniciar-ne la producció massiva i li donà el nom comercial de "Boater". El 1949, foren popsats a la venda en uns grans magatzems de Nova York, on assoliren un gran èxit.[3]

El 1951 O'Brien ja treballava en un nou invent: el bolquer d'un sol ús. Intentà trobar un fabricant de paper disposat a assumir el repte però tots la titllaren d'absurda.[3]

El 1961 la multinacional americana "Procter & Gamble" inicià la fabricación dels primera bolquers d'un sol ús. A finaos dels anys 60 van arribar al mercat peninsular sota les marques comercials "Dodot" i "Dodotis".[3]

Els bolquers d'un nadó es treuen quan aquest s'ha pixat o cagat, i llavors cal canviar-los per uns de nets, això sol fer-se, si es pot, en un canviador. La faldara era un tipus de bolquer gruixut que es posava sobre els bolquers ordinaris.[4]

De vegades els bolquers poden produir un tipus de dermatitis de contacte irritativa, localitzada a la zona coberta pels bolquers, que s'anomena dermatitis dels bolquers.[5]

Les cultures antigues com ara la romana, l'asteca o l'egípcia ja feien servir materials per a cobrir els nadons; fulles, teles o pells.

Bolquers per a adults[modifica | modifica el codi]

També anomenants absorbents d'incontinència, poden ser de tres tipus: rectangulars, anatòmics i elàstics.[6]

  • Els rectangulars contenen una malla eslip per a subjecció externa. Són poc discrets i amb poca adaptabilitat corporal.
  • Els anatòmics contenen una malla eslip de subjecció interna. Són discrets i amb bona adaptabilitat corporal.
  • Els elàstics porten tires adhesives que es poden obrir i tancar diverses vegades. Tenen bona adaptabilitat corporal, però són poc discrets.

Composició[modifica | modifica el codi]

Hi ha bolquers de diversos tipus. Els de tela són reutilitzables i es poden rentar amb aigua i detergent, pel que consumeixen menys recursos.[7] Els d'un sol ús estan formats per diverses capes de cel·lulosa, polièster i altres materials permeables. La capa exterior és impermeable. També existeixen bolquers d'un sol ús biodegradables, encara que per a completar el procés de biodegradació necessiten oxigen i llum solar, condicions difícils als abocadors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diccionari de la llengua catalana. Segona edició». Institutd'Estudis Catalans. [Consulta: 2012].
  2. Bolquer Enciclopèdia Catalana
  3. 3,0 3,1 3,2 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 37-38. ISBN 978-84-7246088-1. 
  4. Faldara Termcat
  5. Dermatitis dels bolquers Termcat
  6. «L'ús dels bolquers en la incontinència urinària. Consells per als pacients i per a la persona que els cuida.». Institut Català de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2012].
  7. Cloth Vs. Disposable Diapers, www.cloth-diaper.org

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolquer