Bomba Tsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 73° 32′ 40″ N, 54° 42′ 21″ E / 73.54444°N,54.70583°E / 73.54444; 54.70583

Model de la Bomba Tsar que es troba al "Museu de la Bomba Atòmica" de la ciutat russa de Sarov.

La Bomba Tsar (en rus:Царь-бомба), és el sobrenom per la bomba d'hidrogen AN602 que ha estat, fins ara, la bomba més gran i més poderosa que hagi esclatat. Va ser creada com a demostració i amb fins científics i d'investigació, també coneguda com a mare de Kuzka (en rus Кузькина мать), fent referència a una expressió russa "Показать кузькину мать (кому-либо)" (literalment: "per mostrar la mare Kuzka a algú") que significa "donar-li a algú una lliçó, per a castigar a algú d'una manera brutal". Altres noms donats a la bomba són Projecte 7000, Product code 202 (Izdeliye 202), Gran Ivan, entre altres. El director del projecte va ser Ígor Kurtxàtov (1903 - 1960) (Игорь Курчатов Васильевич), un físic rus.

Desenvolupada en la Unió Soviètica, de primer va ser dissenyada per tenir una equivalència de 100 megatones de TNT; tanmateix la bomba va ser reduïda a 50 megatones que és una quarta part de l'energia alliberada en l'erupció del volcà Krakatoa el 1883.

Només en va explotar una d'aquest tipus el dia 30 d'octubre de 1961, a l'arxipèlag de Nova Zembla.[1]

Les restes de la bomba es troben al museu rus de les armes atòmiques.

La prova[modifica | modifica el codi]

El punt vermell indica el lloc on va explotar la bomba.

Va ser llançada per un avió modificat Tupolev Tu-95 que va enlairar-se d'un aroport de la Península de Kola.

La bomba pesava 27 tones i mesurava 8 m de llarg i 2 m de diàmetre.

La bomba Tsar va detonar a les 11:32 hores del dia 30 d'octubre de 1961 al badia de Mityushikha al nord del Cercle polar àrtic a l'illa de Nova Zembla. Va ser llançada des de 10'5 km d'altitud i estava dissenyada per a explotar a 4 km d'altitud.[1]

La bola de foc tocà la terra i a més va arribar gairebé fins a l'altitud de l'avió que la va llençar. La calor produïda hauria produït cremades de tercer grau a 100 km del nucli. El "nuvol bolet" va pujar a 64 km d'altitud ja dins de la mesosfera. L'explosió es va sentir i veure a Finlàndia i a Suècia. També va produir una ona sísmica mesurable.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Sakharov, Andrei. Memoirs. New York: Alfred A. Knopf, 1990, p. 215–225. ISBN 0-679-73595-X. 
  2. E. Farkas, "Transit of Pressure Waves through New Zealand from the Soviet 50 Megaton Bomb Explosion" Nature 4817 (24 February 1962): 765-766.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bomba Tsar